Piensa en esto: cuando te regalan un reloj te regalan un pequeño infierno florido, una cadena de rosas, un calabozo de aire. No te dan solamente el reloj, que los cumplas muy felices y esperamos que te dure porque es de buena marca, suizo con áncora de rubíes; no te regalan solamente ese menudo picapedrero que te atarás a la muñeca y pasearás contigo. Te regalan -no lo saben, lo terrible es que no lo saben-, te regalan un nuevo pedazo frágil y precario de ti mismo, algo que es tuyo pero no es tu cuerpo, que hay que atar a tu cuerpo con su correa como un bracito desesperado colgándose de tu muñeca.

Te regalan la necesidad de darle cuerda todos los días, la obligación de darle cuerda para que siga siendo un reloj; te regalan la obsesión de atender a la hora exacta en las vitrinas de las joyerías, en el anuncio por la radio, en el servicio telefónico. Te regalan el miedo de perderlo, de que te lo roben, de que se te caiga al suelo y se rompa. Te regalan su marca, y la seguridad de que es una marca mejor que las otras, te regalan la tendencia de comparar tu reloj con los demás relojes. No te regalan un reloj, tú eres el regalado, a ti te ofrecen para el cumpleaños del reloj.

Julio Cortázar, Minicuentos de cronopios

Amb aquest comencem una sèrie d’articles on intentarem explicar com resoldre el famós cub de Rubik 3×3×3 en la línia de la party, a vore si Pau, Pau, Iván i Dani s’ho estudien per a la propera i podem fer un concurs o alguna cosa pareguda…

En principi ací tenim un applet on podem anar practicant si no en tenim cap de veritat en el Món Real™…

I ací els algorismes per a resoldre’l:

Continuarà…

Títol: El asombroso viaje de Pomponio Flato
Autor: Eduardo Mendoza
Tema: Novel·la
Editorial: Seix Barral
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-322-1253-6
Idioma: Castellà

En el segle I de la nostra era, Pomponio Flato viatja pels confinis de l’Imperi romà a la recerca d’unes aigües d’efectes portentosos. L’atzar i la precarietat de la seva fortuna el porten a Natzaret, on va a ser executat el fuster del poble, convicte del brutal assassinat d’un ric ciutadà. Molt al seu pesar, Pomponio es veu immers en la solució del crim, contractat pel més extraordinari dels clients: el fill del fuster, un nen espavilat i singular, convençut de la innocència del seu pare, home en aparença pacífic i taciturn, que oculta, no obstant això, un gran secret.

Es tracta d’un llibre situat entre la novel·la històrica, novel·la policíaca, hagiografia i paròdia de totes elles, on s’ajusten els comptes a moltes novel·les de consum, i es construïx una nova modalitat del gènere més característic d’Eduardo Mendoza: la trama detectivesca original i irònica, que desemboca en una sàtira literària i en una surreal creació novelesca.

Es troba en la línia d’altres novel·les anteriors com “El misterio de la cripta embrujada“, “El laberinto de las aceitunas” i “La aventura del tocador de señoras“. El llibre està plè de cites i referències a textos anteriors, com la Bíblia, l’Antic Testament, el Nou Testament, els textos apòcrifs (i també de La vida de Brian)…, i escrit en un estil i un vocabulari molt semblants, pel qual és recomanable tindre ben llegits aquestos textos per a no deixar de banda cap detall. Per exemple:

José: […] Gracias a mis conocimientos, concebí y construí un mecanismo hidráulico que abría la losa del sepulcro a los tres días de haber sido sellado. Cuando fui aprehendido y acusado, me percaté de la maniobra, pero no podía revelar su traición sin faltar a mi promesa. El resto ya lo conoces.

Pomponio: Es en verdad una idea original. Estar tres días enterrado y luego resucitar. ¿Quién podría creer una cosa así? […]

Copy&paste des d’Europapress:

La Unió Musical de Vilafranca (UMV), dirigida por Pau Monfort Pitarch, ha conseguido una nueva victoria en Certamen Provincial de Bandas de Música de la provincia de Castellón, que se celebró hoy en el Auditori Palau de Congresos de Castelló.

La formación vilafranquina consiguió el primer premio y mención de honor en la segunda sección, por delante de las bandas de Vilavella y de Xert, que obtuvieron el segundo y tercer galardón, respectivamente. La UMV consiguió 321 puntos, la máxima valoración del jurado.

Para abrir la actuación la formación vilafranquina interpretó el pasodoble compuesto por Pau Monfort: XXV Aniversari Societat Musical La Lira. La Unió Musical de Vilafranca interpretó la Sinfonieta nº3 de José Pla como obra obligada mientras que la pieza de libre elección fue On the Waterfront suite sinfónica de Leonard Bernstein.

Durante esta jornada musical también se desarrolló la competición de la sección primera de este certamen de bandas, en la que participaron la Unión Musical Santa Cecília de Benicàssim y la Asociación Musical ‘Ciudad de Benicarló’.

La Unió Musical de Vilafranca participará el próximo 5 de julio en la sección tercera del Certamen Internacional de Bandas Ciutat de València. Esta formación actuará en el Palau de la Música de Valencia, donde no lo hacía desde 2003. Así mismo, al haber vencido en el certamen provincial la agrupación de la localidad de Els Ports representará a Castellón en el certamen autonómico, midiéndose a las respectivas vencedoras de Alicante y Valencia.

A partir d’ací ve el que m’interessa:

Com tots sabreu la banda de Vilafranca va guanyar ahir la segona secció del certamen provincial. Com altres vegades he llegit la premsa de la zona per si de cas en parlaven o sortia alguna foto. I efectivament en sortia alguna referència (a Levante-emv, Mediterráneo, Adn en edicions impreses i a www.3×4.info en edició digital).

La meua sorpresa ha sigut veure un titular rotllo el del post (La banda de Vilafranca gana el certamen provincial) en els mitjans anteriors (excepte a Levante-emv) quan altres bandes també van participar i van guanyar en altres seccions diferents i que per a mí són igual d’importants com per sortir en un titular així.

El contingut del text tampoc parla massa d’aquestes bandes, només n’anomena alguna de passada, i centra tot el seu interès en la meravellosa banda de Vilafranca. No m’agradaria ser membre d’alguna de les altres bandes participants en el concurs i veure com havent fet el mateix, no surten quasi ni anomenades…

Em pareix que el més lògic hauria sigut parlar del certamen globalment, de les quatre diferents seccions que van participar, en cadascuna de les quals haver un guanyador amb igualtat de mèrits, de les nou bandes participants, etc.

Llegint el text de la notícia publicada a Europapress, Mediterráneo, Adn i www.3×4.info, venen a dir els quatre el mateix però canvia l’estructura de les frases, l’ordre de la informació, i inclús s’atreveixen a inventar-se coses al final de la notícia.

No n’entenc massa de periodisme, però pareix que la notícia més ben redactada és la d’Europapress (que curiosament pareix que es tracta d’una agència de notícies), ja que la informació que dona és correcta a pesar de centrar-la en una part del fet global succeït en el concurs. Potser es tractava d’un periodista local només interessat en Vilafranca, o potser no.

El que em pareix lamentable és que segurament sense tindre ni punyetera idea de què anava aquesta informació, mitjans com Mediterráneo, Adn i www.3×4.info la publiquen com un fet d’interès periodístic sense donar una informació completa sobre el que estan parlant i a més de forma cutrement reescrita (suposo que per no copiar literalment, així es guanyen la vida els periodistes…) amb canvis en la notícia que condueixen a errors en la informació…

D’aquesta manera qualsevol de nosaltres podriem redactar un periòdic propi o una web de notícies amb cert prestigi.

L’únic que es salva aquesta vegada ha sigut Levante-emv que sí ha donat una informació global, objectiva i pareix ser correcta.

Jo crec que els conductors tenim suficientment clar l’ordre eixe famós que vam haver d’estudiar per a l’examen teòric en el seu dia sobre les prioritats dels senyals de tràfic:

1. Senyals i ordres dels agents de circulació
2. Senyalització circumstancial que modifique el règim normal d’utilització de la via i senyals de balisament
3. Semàfors
4. Senyals verticals de circulació
5. Marques vials

Si aneu per Castelló des del Carrer 109, al arribar a l’encreuament amb la Carretera de Borriol:

Ens trobem amb una contradicció curiosa (o un exàmen en temps real…): el semàfor i les marques vials ens fan anar cap a l’esquerra, però el senyal vertical ens diu que n’està prohibit…

Què fort, què fort (wat estrong…), que els companys cellistes que van sortir l’altre dia al programa tú si que vales no només van passar a la final, sinó que han guanyat aquesta edició del programa! Felicitats!

Us deixo un video de la final:

I altres videos relacionats:

http://www.youtube.com/watch?v=Dr0PsU-QzIU

http://www.youtube.com/watch?v=LnkavnFr-Do

http://www.youtube.com/watch?v=AImwpvbSpWQ

http://www.youtube.com/watch?v=rZnNcGVorhY