John Cage (1912-1992) va ser un compositor de música experimental que va viure durant el segle XX. També va ser escriptor i va realitzar espectacles visuals, encara que se’l recorda més com a compositor, ja que continúa un corrent de música de principis del segle XX basat en la innovació a tots els nivells. El seu cas destaca especialment per la composició de música aleatòria, la utilització i creació de nous instruments (com el seu famós piano preparat) o la música electrònica.
Una de les seues composicions més famoses és sens dubte 4′33″. Es tracta d’una composició original per a piano (estrenada pel famós pianista David Tudor) estructurada en tres moviments durant els quals el pianista no tocava el piano realment en cap moment, és a dir, només es sentia el silenci durant els 4 minuts i 33 segons exactament que durava la peça.
Podeu vore ací un interessant video de la versió orquestrada d’aquesta fabulosa composició.
És interessant veure al director no marcar ni un sol compàs control·lant amb un rellotge la durada de la peça i veure als músics passar pàgina al finalitzar cada moviment, amb els corresponents esternuts de la gent i dels músics. I alerta, els aplaudiments del públic duren uns dos minuts. Impresionant.
És també relativament senzill imaginar-nos com seria la partitura d’aquesta peça, amb tres moviments en Tacet.
Bé, què us pareix?
(des de HistoryNext)
Comments (3)
Em sembla que aquestes coses és prendre el pèl a la gent. És igual que anar a un museu i vore un quadro de 2×2 tot blanc. Molt bé, pot ser divertit però no és art.
l’art és crear alguna cosa i el silenci és el que hi ha si no es crea res.
l’art del segle XX es caracteritza per estes coses…
osti, quina rallada!