Comentarios en: Alessandro Baricco i http://cdecdf.com/blog/2007/05/16/alessandro-baricco-i/ blog de david iii Thu, 20 Nov 2008 16:00:58 +0000 http://wordpress.org/?v=2.0.5 Por: david http://cdecdf.com/blog/2007/05/16/alessandro-baricco-i/#comment-125 Wed, 16 May 2007 13:20:29 +0000 http://cdecdf.com/blog/2007/05/16/alessandro-baricco-i/#comment-125 Sobre les qüestions formals, la veritat és que desde que va començar a usar-se la forma sonata en el segle XVII-XVIII es va arribar a un nivell de música totalment abstracta i amb les variacions personals que cadascú ha convingut, podem trobar-la quasi en totes les peces musicals fins l'actualitat i també en pel·lícules i llibres, ens trobem envoltats de forma sonata... No crec que Beethoven composara les seues 5a i 9a simfonies pensant en el gran públic, sinó no haguès composat així, el que va fer no estava de moda, i no obstant Baricco el sitúa en el naixement de la música clàssica. Penso que açò passa en tot l'art, sobretot a partir del segle XX, que no és apte per a tots els públics, i no vull dir que siga per a persones més intel·ligents o més riques o més guapes, simplement que em pareix necessària una mínima formació per a entendre'l (com a mínim això em passa a mí), sinó no s'entèn, així que no crec que siga eixa la causa del que diu que ha mort... A més no crec que es referixca a morir com a desaparèixer, açò no ha passat ni passarà de moment (no es pot dir que mai despareixerà...), crec que fa referència a que les sales de concerts s'estan convertint en museus de música, que els nous compositors han de buscar un camí nou... ("también he conocido a muchos músicos jóvenes que cuando apareció el libro comenzaban y que han crecido con él como cabecera. El mundo de la música ha cambiado desde entonces")... A més potser que hi haja públic que passa, però també n'hi ha que no, el públic no suposa cap problema. Ell parla en el llibre “El alma de Hegel y las vacas de Wisconsin” sobre la pèrdua de l'espectacularitat (ho anomena així, però es tracta d'un concepte més complet que el que podem pensar només amb la paraula, llegiu el llibre...) que van aconseguir Puccini en òpera i Mahler com a simfonista (Mahler tampoc va triunfar massa en la seua època...) i que es perd a partir d'ells... Sobre les qüestions formals, la veritat és que desde que va començar a usar-se la forma sonata en el segle XVII-XVIII es va arribar a un nivell de música totalment abstracta i amb les variacions personals que cadascú ha convingut, podem trobar-la quasi en totes les peces musicals fins l’actualitat i també en pel·lícules i llibres, ens trobem envoltats de forma sonata…

No crec que Beethoven composara les seues 5a i 9a simfonies pensant en el gran públic, sinó no haguès composat així, el que va fer no estava de moda, i no obstant Baricco el sitúa en el naixement de la música clàssica. Penso que açò passa en tot l’art, sobretot a partir del segle XX, que no és apte per a tots els públics, i no vull dir que siga per a persones més intel·ligents o més riques o més guapes, simplement que em pareix necessària una mínima formació per a entendre’l (com a mínim això em passa a mí), sinó no s’entèn, així que no crec que siga eixa la causa del que diu que ha mort…

A més no crec que es referixca a morir com a desaparèixer, açò no ha passat ni passarà de moment (no es pot dir que mai despareixerà…), crec que fa referència a que les sales de concerts s’estan convertint en museus de música, que els nous compositors han de buscar un camí nou… (”también he conocido a muchos músicos jóvenes que cuando apareció el libro comenzaban y que han crecido con él como cabecera. El mundo de la música ha cambiado desde entonces”)…

A més potser que hi haja públic que passa, però també n’hi ha que no, el públic no suposa cap problema. Ell parla en el llibre “El alma de Hegel y las vacas de Wisconsin” sobre la pèrdua de l’espectacularitat (ho anomena així, però es tracta d’un concepte més complet que el que podem pensar només amb la paraula, llegiu el llibre…) que van aconseguir Puccini en òpera i Mahler com a simfonista (Mahler tampoc va triunfar massa en la seua època…) i que es perd a partir d’ells…

]]> Por: Javi http://cdecdf.com/blog/2007/05/16/alessandro-baricco-i/#comment-124 Tue, 15 May 2007 23:09:29 +0000 http://cdecdf.com/blog/2007/05/16/alessandro-baricco-i/#comment-124 "una aristocracia, no de dinero o de sangre, sino de espíritu, y sobre todo inteligente"... No sé, però afirmar que existeix un tipus de música "per a gent inteligent" (suposo que com a oposició a un altre tipus de música més popular) em sembla, com a mínim, pedant. Crec que la música clàssica sempre ha pecat d'elitista i això és el que ha causat la seua pròpia desaparició, la gent simplement s'ha sentit exclosa d'una música "per a erudits", moltes vegades (o almenys això em sembla des de fora) més preocupada per qüestions formals (sobretot els últims anys) i per recuperar velles glòries que per arribar al públic. I no estic parlant de "tots els públics", però existeix un públic amb un nivell mig/alt de cultura que passa de la música clàssica perquè la música clàssica passa d'ells. “una aristocracia, no de dinero o de sangre, sino de espíritu, y sobre todo inteligente”… No sé, però afirmar que existeix un tipus de música “per a gent inteligent” (suposo que com a oposició a un altre tipus de música més popular) em sembla, com a mínim, pedant. Crec que la música clàssica sempre ha pecat d’elitista i això és el que ha causat la seua pròpia desaparició, la gent simplement s’ha sentit exclosa d’una música “per a erudits”, moltes vegades (o almenys això em sembla des de fora) més preocupada per qüestions formals (sobretot els últims anys) i per recuperar velles glòries que per arribar al públic.
I no estic parlant de “tots els públics”, però existeix un públic amb un nivell mig/alt de cultura que passa de la música clàssica perquè la música clàssica passa d’ells.

]]>