Aquesta vegada el viatge estava planificat amb molta cura, després d’optar per l’opció del vol més barat amb la única pega d’haver de passar unes quantes hores per la nit a l’aeroport.
La seqüència horària era prou consistent:
- 20.09h fins 20.39h: tren1
- 20.47h fins 22.00h: tren2
- 22.45h fins 23.03h: autobús
- 23.03h fins 6.30h: esperar (quin remei…, però amb interessant material multimèdia…)
La idea era minimitzar 4), per això buscar el darrer horari disponible per a 3) i a partir d’ahí triar les millors opcions per a 1) i 2).
El punt 1) estava control·lat, amb l’únic problema del temps entre 1) i 2), però amb l’opció de comprar el bitllet de tren2 per internet quedava solventat quasi totalment; la compra del bitllet de tren1 no estava disponible per internet, però no hi havia problema anant amb temps a l’estació abans de 1).
Els successos
Com sempre vaig arribar amb el temps just per a comprar el bitllet per a tren1; i el primer problema arriba ací, on vaig haver de lluitar contra un hardware de pantalla tàctil, un software extremandament mal programat i una manca absoluta de persones reals per ajudar-me (això a les 20h). El resultat: compra d’un bitllet per a una destinació inexacta i probablement més car.
I el millor de tot, el segon problema: després de consultar la via de sortida a les 20.04h (4b), em vaig dirigir cap allí (1,5 minuts) i al arribar i veure que no estava encara el tren, vaig consultar amb una xicona esperant:
- El tren per a Liège és a aquesta via?
- Si.
- Gràcies.
Quan a continuació un tipet amb cara d’humorista estrenyit (però bona gent…) que ens havia sentit ens digué, riguent-se:
- l’acaben de cancel·lar.
- No és cert, veritat?
- Si, és cert, ho acaben de dir…, hem d’esperar a les 21.09h.
Cagació momentània, allunyació del tipet amb cara de xiste i espera per comprovar que fos realment un graciosillo, en el moment en què ho van anunciar per megafonia en un idioma entenible (cosa prou extranya, per cert…). La mare que va…
A continuació em vaig apropar de nou al curiós personatge:
- És una broma, no?
- No.
- Realment acaben de cancel·lar el meu tren?
- Si, ho fan sovint?
- Com que ho fan sovint? Tinc un viatge amb dos enllaços més darrere d’aquest, amb el bitllet comprat i damunt és la darrera combinació que tinc…
- Doncs mala sort, de vegades en cancel·len fins a tres seguits…
- Però com és possible si fa quatre minuts estava anunciat amb la via i tot?
- Són els trens belgues; funcionen així; jo treballo ací però visc a Liège, i faig açò cada dia, i em passa cada dia…
- No m’ho puc creure…
- Creu-me que és així…
La conversa es va postposar proposant-me solucions, que van resultar evidentment impossibles; finalment el resultat: taxi en el pas 3), amb conseqüències econòmiques greus per a la meua butxaca i reduïnt considerablement la rentabilitat de la meua planificació i per supost del pas 4). Quin desastre…
Comments (4)
Afegeix-li una família de 8 membres menjant al teu costat i mitja dotzena d’empleats impertinents i tens els ferrocarrils espanyols.
osti, tb me sé històries aixina, però aci sempre avisen, estos belgues…
Espere que no em passe el mateix a Londres, tinc que agafar un tren de Luton (aeroport més econòmic) a l’estació de Sant Pancras i passo de comprar els tickets per internet perque no tinc ni idea. Jo parlo una aproximació a l’anglès, Ana fa tres anys que va a classes però es dediquen a fer-se birres al bar del costat, Jose Ma ni idea; i Ceci, el "magnÃfic" nivell de primaria. Espere que arribem per a sopar i que l’hotel tingue la nostra reserva, feta per internet. Anant sola no passe res, però amb aquest equipatge ja vorem.
Que et vage bé per London @Anna. Disfruteu dels Starbucks… I no subestimes el nivell de primària de Cecília, menys és res…