Títol: Cómo escuchar la música
Autor: Aaron Copland
Tema: Divulgació
Editorial: Breviarios - Fondo de Cultura Económica
Pàgines: 218
ISBN: 84-375-0073-7
Idioma: Castellà
Traducció: Jesús Bal y Gay

Es tracta d’un llibre escrit per un compositor i orientat a qualsevol tipus de lector, sobretot per a no músics, de fet és el resultat d’una sèrie de quinze conferències que l’autor va donar a la New School for Social Research de New York durant els anys 1936 i 1937. Bé, coneixent les dates de creació ens podem fer una ràpida idea de les coses que poden faltar-li si el llegim hui, uns setanta anys després, i no ens equivocarem massa. Aleshores era coetani d’Igor Stravinsky, al que referència constantment per les seues composicions i idees musicals; i també anomena a Gustav Mahler, la música del qual no era massa valorada en aquella època i sobre qui pensa que és un gran compositor i que el temps el posarà en el seu lloc; i no es va equivocar.

El llibre tracta de donar una introducció a la música per a gent sense coneixements musicals (el “oyente lego”, que tradueix el senyor Bal y Gay…) centrant cada capítol en un tema donant una visió molt personal del que parla; aquestos seran: el procés creador de la música, els quatre elements musicals (interessant), la textura, l’estructura, les formes (capítol molt extens i avorrit…), l’òpera, la música contemporània, la música de pel·lícules i el triangle compositor-intèrpret-oient (interessant); inclús s’atreveix a fer un anàlisi escrit d’una sonata de Beethoven.

En realitat no han canviat massa les coses des de la seua època fins la nostra:

[…] Una y otra vez se plantea la pregunta de por qué tantos melómanos se sienten desorientados cuando escuchan la música contemporánea. Parecen aceptar con ecuanimidad la idea de que las obras de los compositores de la actualidad no se hicieron para ellos. ¿Por qué? Porque, sencillamente, “no la comprenden” […]

I sobre els oients:

[…] la importancia del papel que tiene el oyente en todo este proceso debe resultar evidente por sí misma. Los empeños cobinados del compositor y el intérprete sólo tienen sentido si se dirigen a un conjunto inteligente de auditores. Eso revela una responsabilidad por parte del auditor. Pero antes de que se pueda entender la música hay que amarla de verdad. Los compositores y los intérpretes quieren sobretodo auditores que se entreguen plenamente a la música que están oyendo […]

Per a que no ens resulte massa pedant la seua escriptura penso que hem de tindre present que es tracta d’una visió molt personal i per tant molt discutible; i a més de considerar que fa setanta anys encara faltava molta de la música que coneixem hui en dia, encara que té moltes opinions que les podem fer nostres a la perfecció. Però de segur és un llibre que pot aportar molt per a qui està interessat en conèixer i entendre millor la música.