Ahir vaig tindre la oportunitat de provar el nou sistema operatiu Windows, el famòs Vista, el que per sort encara no havia necessitat usar. L’operació era ben senzilla, instal·lar un software i configurar-lo per a usar correctament uns plugins per a millorar la qualitat de l’àudio midi, ok? No és una tasca massa complicada, a priori.

L’ordinador, recentment adquirit per a un ús personal, amb el ja anomenat sistema operatiu imposat pel fabricant (amb el conseqüent pagament), no tenia pràcticament cap programa afegit per la seua usuària. Això si, ben equipat amb el antivirus no-se-què, el firewaller no-se-quants, el ad-aware no-se-què-més i el system-protector no-se-menys, que es van mostrar només iniciar sessió per a recordar-li que els havia de comprar peruquè el període de prova havia acabat, per un preu de no se quants centenars d’euros i perquè sinó el seu ordinardor corria seriós perill de ser maleït per exèrcits d’enemics malignes disposats a fer-ho malbé tot; i efectivament amb cap opció de deshabilitar el seu ús ni la seua desinstal·lació.

Bé, després d’esquivar tot aquest merder, introduïr el cd d’instal·lació i donar-li al famós setup.exe, el sistema no reaccionava aparentment. Ella em va comunicar que era normal, que tardava una mica, però que li semblava extrany. A mí també, la veritat. Així que després d’uns minuts ens va demanar una confirmació per a l’execució del software perquè a ell li semblava desconegut (i perillós, clar). Em va parèixer genial, ja que et fa sentir una mica com un estúpid, no? Pues no li he donat jo al setup.exe eixe? Pues clar que vull executar-lo, collons! Li va faltar preguntar-ho un parell de vegades més, está seguro? En serio? Si? De verdad?

A continuació vam procedir a la instal·lació que va transcòrrer de forma aparentment correcta.

Però a l’hora d’iniciar el programa, el mamó ens diu que no, que era la primera vegada que s’executava el programa i que no podia fer-ho, que això era una tasca reservada per a l’administrador del sistema. O siga, que ens deixa instal·lar-lo com a usuaris normals però per a iniciar-lo hem de ser administradors. Fantàstic. Bé doncs, a continuació comprovem que l’usuari amb que haviem iniciat sessió era administrador, però que hi havia un altre usuari administrador (no tinc ni punyetera idea de com es gestionen els usuaris en el puto sistema operatiu eixe). Així que canviem d’usuari, també administrador, iniciem sessió i tornem a donar-li a la icona per a iniciar el programa i ens comunica exactament el mateix missatge que abans. Pues fantàstic. I ara què fem?

La cosa és que després de manipul·lar el pudent sistema de finestres del fastigós sistema, i de pura xiripa, li punxo amb el botó de la dreta sobre un fitxer executable i em surt “Ejecutar como administrador”. Bravo! O siga que per als de Microchof la solució per a la no execució d’executables no desitjats és permetre-ho punxant només amb el botó dret i donant-li a “Executar com a administrador”. Va, home, va…, com si els usuaris cada vegada fòssim més gilipolles.

La solució efectivament va ser buscar en Program_Files\ el programeta ***.exe, executar com a administrador, i ja està, tot funcionant.

Tant de bo no tinga que usar mai més una merda computacional tant gran com aquesta.