• Chuck Norris cuelga tiras de Mahoma en su blog.
• Chuck Norris le instaló una Ubuntu a su reloj de arena.
• A Chuck Norris no le compiló un programa en C. Así nació C++.
• Chuck Norris sabe que P=NP. Nadie tiene huevos a pedirle que lo desmuestre. En tu próximo examen puedes poner: “P=NP porque lo dice Chuck Norris”, y ningún profesor se atreverá a suspenderte.
• Los compiladores no dan warnings a Chuck Norris, Chuck se los da a ellos.
• Chuck Norris tiene el número 0 en la cola de matriculación.
• Chuck Norris aprobó ITIS en 3 años.
• Hace tiempo un decano no le concedió un cambio de grupo a Chuck Norris. Ahora tenemos una decana.
• Chuck Norris olvidó una vez su contraseña. Se estuvo torturando a sí mismo durante cinco horas, hasta que la confesó.
• A Chuck Norris no se le solapan las asignaturas, él solapa a quien haga falta.
• Solo una persona en el mundo conoce el significado de “4:2:0 YCbCr” y de “3D-6D”. Esa persona es Chuck Norris
• Al final del curso pasado Chuck Norris se pasó por el despacho de Fran. Este año Ingeniería del Software ha sido asequible.
• Chuck Norris no necesita refrigerar su equipo. El calor huye de él.
• Chuck Norris sabe cuanto es ∞-∞, 0*∞, 0/0, ∞/∞, ∞^0, 0^0 y 1^∞. Pero no se lo ha dicho a nadie.
• A Chuck Norris no le corrigen el examen. Su examen es el modelo para corregir a los demás.
• Chuck Norris no usa ratón, usa el brazo amputado de un teleco.
• Se compró el Encina para que Chuck Norris hiciera sus prácticas.
• Chuck Norris postea en cualquier foro sin tener que reescribir su contraseña.
• En ITIS un 50% de los matriculados son mujeres. No las ves nunca porque están en casa de Chuck Norris.
• Chuck Norris recorrió un bucle infinito. Dos veces.
• Chuck Norris no lee manuales de Java: los mira fijamente hasta que obtiene la información que busca.
• Chuck Norris hizo las prácticas de redes simplemente mirando el monitor y el cable ethernet.
• Chuck Norris no necesita wifi, se comunica por telepatía.
• Chuck Norris comprime los datos a fuerza de meterle patadas giratorias a los 1 y los 0.
• Los requisitos de las asignaturas se deciden en base al expediente de Chuck Norris. Y a sus puños.
• Chuck Norris pasó todas las pruebas de Humor Amarillo. Dos veces. Como se quedó con ganas, inventó el Gran Prix.
• Chuck Norris hizo la práctica de Orientacion a Objetos según la iba presentando.
• Chuck Norris es un 10% de profesor. No tiene nada que ver con la genética, una vez Chuck Norris se comió a uno.
• Linus Torvalds no quería liberar el kernel Linux. Chuck Norris habló con él.
• Los programas de Chuck Norris siempre compilan a la primera.
• Al PC de Chuck Norris no le entran virus ni troyanos. Él es su propio antivirus y firewall.
• Chuck Norris vive con tu madre en un castillo. A veces lo trae gordo, a veces lo trae fino.
• Chuck Norris puede dividir entre cero.
• Chuck Norris recomienda Mozilla Firefox.
• Nadie se atrevería a usar la cuenta de Chuck Norris.
• En un aula pequeña hay 84.523 de objetos con los que Chuck Norris podría matarte, incluyendo el aula en sí…
• Chuck Norris no hace algoritmos eficientes, el miedo les hace ir más rápido.
• La capacidad de un disco Blu-Ray es la equivalente al tamaño de un fichero de texto con todas las razones que Chuck Norris encontraría para matarte.

No puc deixar de publicar-ho…, ja se que fa temps…

Títol: El tío Petros y la conjetura de Goldbach
Autor: Apostolos Doxiadis
Tema: Novel·la
Editorial: Tiempos Modernos
Pàgines: 199
ISBN: 84-406-9490-3
Idioma: Castellà
Traducció: Mª Eugenia Ciocchini

No puc deixar de comentar aquest llibre. Es tracta d’un dels meus favorits, el vaig llegir per primera vegada quan el profe de matemàtiques de COU el va comentar i el vaig trobar a la llibreria. Em va fascinar però la seua lectura no va ser com la d’ara; no és molt llarg, però en un dia he tingut temps, m’ha absorbit plenament…

El llibre es una història sobre les matemàtiques, sobre un gran matemàtic, nen prodigi i un geni en aquesta especialitat qui es va enfrontar amb un dels problemes oberts més famosos, la Conjectura de Goldbach, que té un enunciat prou innocent:

Tot nombre enter parell igual o superior a 4 es pot escriure com a suma de dos nombres primers

És la història de la seua vida centrada en la ressolució d’aquest problema; apareixen matemàtics famosos com Kurt Gödel, Srinivasa Ramanujan, G. H. Hardy, J. E. Littlewood, Alan Turing… Però parla sobre la vida, en aquest cas d’un geni de les matemàtiques, i ens dóna algunes lliçons interessants…

Fantàstic, senzillament.

A continuació us proposo unes pautes que descriuen alguns conceptes bàsics sobre l’enviament de correus electrònics correctament.

Aquest article està relacionat amb Podem acabar amb els arxius adjunts en Word i al comentari de Javi (finalment ha arribat).

Algunes de les pautes que comento són discutibles, així que espero la vostra opinió; a més potser m’he deixat coses per comentar…

1. Els destinataris

No és convenient incloure molts destinataris en els camps no ocults, ja que altres destinataris podran veure aquestes adreces de correu. En principi no deixa de ser un problema estètic, però també s’està donant informació a gent que no haurien de conèixer aquestes adreces. A més açò genera que quan un correu es reenvia massivament també s’envien les llistes de destinataris, el qual de vegades és aprofitat per spammers per a enviar spam massivament.

Hi han tres tipus de destinataris, que potser tinguen diferent nom segons el sistema de gestió que useu, i que bàsicament són Para/To, CC i CCO/BCC:

• To: destinatari/s del correu
• CC (carbon copy): qui estiga a aquesta llista rebrà també el missatge però veuran que no va dirigit a ells, sinó a qui està en el camp To. Aquest camp el veuen tots els destinataris del correu, tant el destinatari principal com els del camp CC poden veure la llista completa
• BCC (blind carbon copy): variant del CC que fa que els destinataris rebin el missatge sense aparèixer en ninguna llista; per tant el camp CCO no el veu cap destinatari.

Per tant a l’hora d’enviar un correu massivament és interessant afegir els destinataris en un camp BCC.

2. L’assumpte

Elegir un bon assumpte (subject), precís i escuet por contribuïr a la lectura del correu o a que aquest siga esborrat directament.

3. El cos

Per a facilitar la lectura és convenient redactar amb paragrafs de menys de quatre línies i que el cos no supere el tamany d’una pantalla estàndard (per exemple 800×600). I també escriure correctament, sense faltes i usant adequadament les majúscules i els signes de puntuació, per a no acabar sent un HOYGAN qualsevol…

També és interessant enviar el correu com a text plà (plain text), ja que no sabem com el llegirà el destinatari i aquest és un format estàndard; per tant no usar tipus de fonts ni diferents tamanys ni negreta o cursiva.

Si el text conté adreces web, incloure http:// al començament, així la major part de gestors de correu ho reconeixeran com a web i el destinatari ho podrà obrir punxant directament.

4. Els fitxers adjunts

Seria interessant evitar enviar-los quan siga possible, és a dir, és millor que enviar un fitxer de Word, el contingut d’aquest fitxer dins del cos del correu. Quan siga necessari enviar-los intentar reduïr el pes al màxim, comprimint-los per exemple.

En el cas d’enviar fitxers adjunts, intentar que siguin formats el més estàndard possible. Per exemple per a imatges el .png o .jpg; documents el .pdf; fitxers de música el .ogg, .mp3 o .mid. Evitar enviar fitxers .doc, .xml, .ppt, .pps, etc…, que només podrem usar en determinat software (he posat fitxers de ms-office perquè molts usuaris pensen que són “lo normal” i que són el que usa tothom, i això no és cert). Així ens assegurem el més possible que el nostre destinatari puga usar aquestos adjunts.

Aquí teniu una petita guia de lligar per a geeks. Aquests passos també es poden aplicar si vols tenir una conversa agradable i amena amb algú sense mostrar el teu costat més geek i/o freak:

1. NO diguis que estudies informàtica / telecos / %[ alguna carrera geek ] ja que sinó et delataràs immediatament. Si et pregunten, digues que estudies “una enginyeria”.
2. NO intentes fer-te el graciós contant un acudit que ningú excepte els geeks i/o freaks puguin entendre.
3. Sigues conscient que no a tot el món li importa quants transistors té un Pentium IV o què és la Web 2.0. La majoria de la població són usuaris, és a dir, probablement només usen l’ordinador per a escriure treballs amb el Word, parlar pel messenger o enviar emails.
4. Supera la temptació d’explicar què significa el que posa en la teva samarreta freak comprada en RopaFriki.com (això es pot veure com una ampliació de les normes 2 i 3).
5. Cerca un tema de conversa allunyat de la tecnologia i els ordinadors per a evitar la temptació de violar alguna de les normes anteriors. Pots iniciar una conversa sobre altre tema que coneguis, algun hobby, etc…

Buenos días, Soporte Microsoft, ¿En qué lo podemos ayudar?

¿Sí, bueno? Tengo un problema con mi Word.

¿Qué tipo de problema?

Bueno, estaba escribiendo y de pronto todas las palabras se fueron.

¿Se fueron?

Sí, desaparecieron.

Hmm, entonces, ¿Qué hay en la pantalla ahora?

Nada, está en blanco, no acepta nada cuando escribo.

¿Está usted todavía en Word, o lo cerró?

¿Cómo lo puedo saber?

¿En su barra de tareas aparece el Word?

¿Cuál es la barra de tareas?

¡Olvídelo! ¿Puede mover el cursor a través de la pantalla?

No hay ningún cursor, ya le dije, no acepta nada cuando escribo.

¿Tiene su monitor un indicador de poder?

¿Dónde está el monitor?

Es la cosa con la pantalla que se parece a un televisor, tiene una pequeña lucecita que le indica cuando está encendido.

No sé.

Bueno, entonces mire atrás del monitor y encuentre el cable de poder que sale de él. ¿Lo puede ver?

Sí, creo que sí.

Cuando se asome detrás del monitor, ¿Nota que hay dos cables conectados a él y no sólo uno?

OK, aquí está.

Por favor sígalo y dígame si está bien conectado atrás de su computador.

No alcanzo.

Bueno, ¿Puede ver si lo está?

No.

Tal vez si pone su rodilla en algo y se inclina.

No es porque no tenga el ángulo correcto, es porque está oscuro.

¿Oscuro?

Sí, la luz de la oficina está apagada y la única luz que me llega viene de la ventana.

Bueno, entonces encienda la luz de la oficina.

No puedo.

¿No? ¿Por qué no?

Porque hace un rato que no tenemos electricidad en el edificio.

¡Ah, la electricidad! ¡Se fue la electricidad! ¡Bueno, ya lo tenemos!

¿De verdad?

¡Claro! ¿Todavía tiene las cajas, manuales y los demás empaques en que venía su computadora?

Bueno, sí, los mantengo en el armario, ¿Por qué?

Excelente, sáquelos, desconecte su sistema y empáquelo tal como estaba cuando lo compró. Luego llévelo de vuelta al departamento que se lo dió.

¿De verdad, tan malo es?

Sí, me temo que así es.

Bueno, está bien supongo, ¿Qué les digo?

¡Dígales que usted es demasiado “estupido” para tener una computadora!

Pareix ser que Dell ven ordinadors amb Ubuntu instal·lat.

Pareix ser que Carrefour també venia ordinadors amb alguna distribució de Linux preinstal·lada. Però Carrefour no és el mateix que Dell, Dell és una gran empresa d’ordinadors.

Què suposa açò? Es tracta d’un gran avanç per a la informàtica de consum, és a dir, de la gent normal com tú o jo que alguna vegada ens hem comprat/ens comprarem un ordinador. Per a la gent “normal”, la situació “normal” al comprar un ordinador és que siga més o menys bonic, amb més o menys prestacions, però sempre amb un windoze instal·lat, bé el 95 (el meu primer), el 98, el XP o el que siga. Açò ha produït que la gent “normal” considere “normal” que tot el mon tinga un o altre windoze amb un o altre word i amb un o altre messenyer; i que tot el mon ho use. I açò també ha fet que altra gent que fa temps que no l’usem siguem “a-normals”.

El que hauria de ser “normal”, igual que tries processador o igual que tries capacitat del teu disc dur o targeta gràfica, que tries també el sistema operatiu que vullgues, sobretot considerant l’enorme varietat que existeix i l’enorme qualitat del que no son windoze.

Crec que tot el mon hauria de provar Ubuntu. Per què Ubuntu? Perquè és molt senzill d’usar, més que windoze. Si tots haguèssim començat amb Ubuntu enlloc de windoze el mon informàtic hui en dia seria millor. Els estàndards serien més considerats i respectats. La portabilitat entre diferents sistemes seria més factible.

I sobretot coneixeriem la filosofia lliure. Que pot ser millor Ubuntu que desenvolupa un gran equip de programadors que windoze que el desenvolupa una empresa. Que potser firefox funciona millor que explorer. Que word serveix molt bé per a algunes coses però que no és adequat per a moltes altres. Sobretot que hi ha molta vida més enllà dels productes d’empreses a qui els interessa guanyar diners.