Fins ara enviava sms de franc, o gratuïts, o gratis, des de callwave, amb un widget que només funciona en mac OS X. I moltíssima gent m’havia preguntat com ho feia i clar, no que per a windoze no està, només és per a mac…

Per fí arriba un servei http://sms.nomeleas.com/ que ho permet des del propi navegador i clar, multi-plataforma…

Inclús et donen un codi per a posar-lo a la teua web…

Actualització 1-6-2008 11.38: Efectivament ja fa molt de temps que açò no funciona…

A continuació us proposo unes pautes que descriuen alguns conceptes bàsics sobre l’enviament de correus electrònics correctament.

Aquest article està relacionat amb Podem acabar amb els arxius adjunts en Word i al comentari de Javi (finalment ha arribat).

Algunes de les pautes que comento són discutibles, així que espero la vostra opinió; a més potser m’he deixat coses per comentar…

1. Els destinataris

No és convenient incloure molts destinataris en els camps no ocults, ja que altres destinataris podran veure aquestes adreces de correu. En principi no deixa de ser un problema estètic, però també s’està donant informació a gent que no haurien de conèixer aquestes adreces. A més açò genera que quan un correu es reenvia massivament també s’envien les llistes de destinataris, el qual de vegades és aprofitat per spammers per a enviar spam massivament.

Hi han tres tipus de destinataris, que potser tinguen diferent nom segons el sistema de gestió que useu, i que bàsicament són Para/To, CC i CCO/BCC:

• To: destinatari/s del correu
• CC (carbon copy): qui estiga a aquesta llista rebrà també el missatge però veuran que no va dirigit a ells, sinó a qui està en el camp To. Aquest camp el veuen tots els destinataris del correu, tant el destinatari principal com els del camp CC poden veure la llista completa
• BCC (blind carbon copy): variant del CC que fa que els destinataris rebin el missatge sense aparèixer en ninguna llista; per tant el camp CCO no el veu cap destinatari.

Per tant a l’hora d’enviar un correu massivament és interessant afegir els destinataris en un camp BCC.

2. L’assumpte

Elegir un bon assumpte (subject), precís i escuet por contribuïr a la lectura del correu o a que aquest siga esborrat directament.

3. El cos

Per a facilitar la lectura és convenient redactar amb paragrafs de menys de quatre línies i que el cos no supere el tamany d’una pantalla estàndard (per exemple 800×600). I també escriure correctament, sense faltes i usant adequadament les majúscules i els signes de puntuació, per a no acabar sent un HOYGAN qualsevol…

També és interessant enviar el correu com a text plà (plain text), ja que no sabem com el llegirà el destinatari i aquest és un format estàndard; per tant no usar tipus de fonts ni diferents tamanys ni negreta o cursiva.

Si el text conté adreces web, incloure http:// al començament, així la major part de gestors de correu ho reconeixeran com a web i el destinatari ho podrà obrir punxant directament.

4. Els fitxers adjunts

Seria interessant evitar enviar-los quan siga possible, és a dir, és millor que enviar un fitxer de Word, el contingut d’aquest fitxer dins del cos del correu. Quan siga necessari enviar-los intentar reduïr el pes al màxim, comprimint-los per exemple.

En el cas d’enviar fitxers adjunts, intentar que siguin formats el més estàndard possible. Per exemple per a imatges el .png o .jpg; documents el .pdf; fitxers de música el .ogg, .mp3 o .mid. Evitar enviar fitxers .doc, .xml, .ppt, .pps, etc…, que només podrem usar en determinat software (he posat fitxers de ms-office perquè molts usuaris pensen que són “lo normal” i que són el que usa tothom, i això no és cert). Així ens assegurem el més possible que el nostre destinatari puga usar aquestos adjunts.

Hui estreno blog.

Per fí m’he comprat un espai i un domini, molt barat per al primer any, crec que val la pena, ja estava fart de blogger… M’agrada wordpress…

De moment estic trastejant-lo, he importat tots els posts anteriors i els comentaris, encara que molts estan per revisar, per evidents qüestions de format i tal… i estic provant i traduïnt aquest theme una mica trist però que m’agrada…, encara que admet les vostres opinions… i els vostres comentaris si alguna cosa no funciona o no està traduïda (un no pot estar en tot…).

Si useu un lector de feeds, haureu de canviar el vostre rss pel següent: http://cdecdf.com/blog/feed/, a mí m’ha funcionat en google reader.

Fa molt de temps que tinc aquest text rondant el correu electrònic i inclús el vaig penjar en la pàgina que tinc a la uji fa molt de temps.

I m’abellía publicar-lo ací al blog, ja que m’he molestat en fer una traducció cutre al català.

Les lleis que governen la informàtica.

1. Si alguna cosa pot fallar, fallarà.

2. Si hi ha la possibilitat que algunes coses fallin, la que causarà més danys serà la primera.

3. Si alguna cosa no pot fallar, ho farà malgrat tot.

4. Si s’aprecia que existeixen quatre possibles maneres que alguna cosa pugui fallar, i s’esbiaixen, de seguida es desenvoluparà una cinquena per a la qual no s’està preparat.

5. Per elles mateixes, les coses tendeixen a anar de mal en pitjor.

6. Si alguna cosa sembla que va bé, és obvi que s’ha passat alguna cosa per alt.

7. La Natura sempre està del costat de l’error ocult.

8. La Natura és gossa.

Comentari d’O’Toole a les lleis de Murphy

Murphy era un optimista.

Teoremes de Ginsgberg

1. No pots guanyar.

2. No pots desemempatar.

3. I tampoc pots abandonar el joc.

Segon corol·lari de Forsyth’s a les lleis de Murphy

En el moment que veus la llum al final del túnel, es cau el sostre damunt.

Llei de Weiler

Res és impossible per a l’home que no ha de fer-ho per si mateix.

I les que més m’agraden:

Lleis de la programació d’ordinadors

1. Qualsevol programa, quan funciona, ja és obsolet.

2. Qualsevol programa costa més i dura més cada vegada que s’executa.

3. Si un programa és útil, haurà ser modificat.

4. Si un programa no és útil, haurà ser documentat.

5. Qualsevol programa tendeix a expandir-se fins a omplir tota la memòria disponible.

6. El valor d’un programa és inversament proporcional al pes dels seus “outputs”.

7. La complexitat d’un programa creix fins que excedeix la capacitat del programador que ha de mantenir-lo.

Llei de Pierce

IN ANY COMPUTER SYSTEM, THE MACHINE WILL ALWAYS MISINTERPRET, MISCONSTRUE, MISPRINT, OR NOT EVALUATE ANY MATH OR SUBROUTINES OR FAIL TO PRINT ANY OUTPUT ON AT LEAST THE FIRST RUN THROUGH.

Corol·lari a la Llei de Pierce

Quan un compilador accepta un programa sense error, en la seva primera passada, segur que el programa no fa el que es desitja.

Addició a les lleis de Murphy

En la Natura res és sempre correcte. En conseqüència, si tot anara bé… alguna cosa estaria equivocada.

Llei de Brook

Si a la primera no funciona, transforma el teu joc de dades.

Llei de Grosch

COMPUTING POWER INCREASES AS THE SQUARE OF THE COST.

Llei de la entomologia informàtica de Lubarsky

Sempre hi ha un error (bug) mes.

Segona llei de Weinberg

Si els constructors haguessin construït els edificis de la manera que els programadors van escriure els programes, llavors el primer pardal fuster hagués destruït la civilització.

Llei de Gumperson

La probabilitat que alguna cosa succeeixi està en relació inversa al desitjat.

Llei de Gummidge

L’ acumulació d’experiència varia en relació inversa al número de declaracions enteses pel público en general.

Primera llei de Zymurgy sobre l’evolució de sistemes dinàmics

Una vegada obres una llanda de cucs, la única manera de tornar-los a ficar dins és usar una llanda major (els vells mai moren, solament es desenvolupen en llandes majors).

Llei de Harvard aplicada als ordinadors

Sota les condicions més rigorosament controlades de pressió, temperatura, volum, humitat i altres variables, l’ordinador farà el que li de la gana.

Llei de Sattinger

Funciona millor si ho connectes.

Llei de Jenkinson

No funcionarà.

Aproximació al postulat de Horner

L’experiència varia en relació directa amb l’equip que s’espatlla.

Llei de Kheops

Mai es construeix res sobre plànols o amb pressupost

Regla de precisió

Quan t’acostes a la solució d’un problema sempre ajuda si saps la resposta.

Setena excepció de Zymurg a la llei de Murphy

Quan plou, et mulles.

Lleis de Pudder

1. Tot el que comença bé acaba malament.

2. Tot el que comença malament acaba pitjor.

Regla de Westheimer

Per a estimar el temps que pren fer una tasca: estima el temps que penses que durés, mutiplica’l per dos i canvia la unitat de mesura a la següent unitat mes alta. Per tant posa dos dies per a una hora de tasca.

Teorema de Stockmayer

Si sembla fàcil, és dur. I si sembla dur, està maleïdament prop de l’impossible.

Corol·lari d’Atwoods

No es perden els llibres al prestar-los excepte aquells que volies conservar especialment.

Tercera llei de Johnson

Si et falta un numero de qualsevol revista, serà el que conté l’article, explicacions o instal·lació, que estaves més ansiós per llegir.

Corol·lari a la tercera llei de Johnson

Ja sigui que et falti, ho hagis perdut o llençat, que sigui dels teus amics.

Llei del Harper’s Magazine

Mai es troba l’article fins que es reemplaça.

Llei de Brooke

Incorporar potència a un programari antiquat ho retarda mes.

Quarta llei de Finagle

Una vegada espatllat un treball, qualsevol cosa feta per a millorar-lo solament ho empitjora.

Regla de Featherkile

Qualsevol cosa que vas fer, no és el que vas planejar.

Llei de Flap

De tot objecte inanimat, independentment de la seua posició, configuració o propòosit, es pot esperar actue en qualsevol moment de forma totalment inesperada, ja sigui per raons totalment fosques o completament misterioses.

1. Llei de Mikie de la darrera reconciliació: La vida és dura, però m’agrada.

2. Teorema de Patrick: Si l’experiment funciona, has d’estar usant l’equip equivocat.

3. La constant variable de Cooke: és aquella que, quan la multipliques, divideixes, sumes o restes al resultat obtingut, et dóna el resultat que hauries haver obtingut en primer lloc.

4. Llei de Perkin de la perversitat dels objectes inanimats: qualsevol objecte inanimat, independentment de la seua composició o configuració, ha d’esperar-se que es comporti en qualsevol moment d’una manera completament inesperada, per raons que són totalment fosques o misterioses.

5. Axioma d’Allen: quan tota la resta falla, llegix les instruccions.

6. Principi de les peces de recanvi: la facilitat per a trobar les petites peces que cauen de la taula de treball, és directament proporcional a la grandària de la peça, i inversament proporcional a la seva importància per a completar el treball.

7. El corol·lari de la compensació: l’experiment ha de ser considerat un èxit, sino més del 50% dels resultats obtinguts, han de ser descartats per a obtenir una correspondència amb la teoria.

8. Llei de Gumperson: la probabilitat que un succés ocorri és inversament proporcional a la seua desitjabilitat.

9. Principi d’ordenació: aquells elements necessaris per a completar l’experiment d’ahir, no han de ser ordenats mes tard de matí a la tarda.

10. Principi fonamental: per definició, quan explores el desconegut, no saps el que et pots trobar.

11. El factor d’inutilitat: ningun experiment és un complet fracàs, sempre pot servir com un mal exemple.

12. La regla d’or: qui té l’or fa les regles.

13. Axioma d’Arias: la probabilitat que sobrevingui una apagada quan estigues treballant en l’ordinador, és directament proporcional a la importància del treball.

Altres contribucions

Les ganes de miccionar no solament augmenten en proporció GM0/d, sinó que la probabilitat de trobar el W.C. ocupat són majors quan les ganes de miccionar inicials són majors. (GM0 = ganes de miccionar inicials)

Si ha de passar alguna cosa, passarà el pitjor.

(des de la meua peich)

Si llegiu habitualment aquest blog suposo que ja sabreu que la meua ideologia del software va encaminada cap a la filosofia del software lliure.

Doncs bé, us enllaço amb una campanya (em penso que xilena) amb un clar emblema: ¡Mejor Cámbiese! L’objectiu és, com no, donar a conèixer el software lliure i incitar a conèixer-lo, descubrir-lo i utilitzar-lo.

També ens fa un recull de deu motius pels que utilitzar firefox i no ie. A pesar de la gran extensió de firefox encara hi ha molta gent que utilitza ie.

És molt important donar a conèixer els avantatges del software lliure sobre el software privatiu!!!

(des de: http://www.muestrate.cl/mejorvayase/mejorvayase.php)

Per cert, ja que estem afegixc també un enllaç de difusió de firefox.

(enllaç: Difunde firefox)