Grans personatges i les seues grans frases sobre la tecnologia, ordenades cronològicament:

“No tiene ningún valor.”
(Sir George Bidell, sobre la máquina analítica de Charles Babbage, 1842)

“El así llamado ‘teléfono’ tiene demasiados defectos para poder considerarse seriamente como medio de comunicación. El aparato no tiene valor alguno para nosotros.”
(Memorandum interno de la Western Union, 1876)

“Todo lo que podía inventarse, ya se ha inventado.”
(Charles H. Duell, Oficina de Patentes de EEUU, 1899)

“Creo que existe mercado para unos cinco ordenadores en todo el mundo.”
(Thomas Watson, Presidente de IBM, 1943)

“En el futuro las computadoras no tendrán más de 1.000 tubos de vacío y puede que pesen sólo tonelada y media.”
(Revista Popular Mechanics, 1949)

“He viajado a lo largo y ancho de todo el país y he hablado con los mejores expertos, y puedo asegurarles que el procesado de datos no es más que un capricho que no pasará de finales de año.”
(Editor Prentice Hall, 1957)

“Si, pero, ¿para qué coño sirve?”
(Robert Lloyd, ingeniero de la División de Sistemas de Computación Avanzados de IBM hablando del microchip, 1968)

“No”
(Joe Keenan, Presidente de Atari respondiendo a la oferta de Steve Jobs de venderle los derechos de la primera computadora de Apple, 1976)

“No os necesitamos. Ni si quiera has terminado la universidad.”
(Hewlett-Packard, respondiendo a la misma oferta de Steve Jobs)

“No hay ninguna razón por la que una persona normal pueda necesitar una computadora en su casa.”
(Ken Olson, Presidente y fundador de la Digital Equipment Corporation, 1977)

“640K (de RAM) deberían ser suficientes para todo el mundo.”
(Bill Gates, Presidente de Microsoft, 1981)

“¿Internet? No estamos interesados en eso”
(Bill Gates, 1993)

“¿Cómo piensas hacer negocio con un buscador?”
(Guy Kawasaki, rechazando el puesto de CEO en Yahoo, 1996)

La vida és com en Els Simpson:

(des de MundoGeek)

No és odiós rebre documents Word en missatges de correu electrònic? Els arxius adjunts en format Word són molests, però, pitjor que això, impedeixen que la gent es passi al programari lliure. Potser puguem detenir aquesta pràctica mitjançant un senzill esforç col·lectiu. Tot el que hem de fer és demanar-li a cada persona que ens envia un arxiu en Word, que reconsideri aquesta manera de fer les coses.

La majoria dels usuaris d’ordinadors utilitza Microsoft Word. Això és desafortunat per a ells, ja que Word és programari privatiu, nega als seus usuaris la llibertat d’estudiar-lo, canviar-lo, copiar-lo i redistribuir-lo. I com Microsoft modifica el format amb cada nova versió, els seus usuaris estan tancats en un sistema que els insta a comprar cada actualització, ja sigui que necessitin un canvi o no. Fins i tot poden trobar-se que, d’ací alguns anys, els documents que estan escrivint aquest any ja no podran ser llegits amb la versió que utilitzin llavors.

Però ens dol, també, quan suposen que utilitzem Word i ens envien (o ens exigeixen que els enviem) documents en format Word. Algunes persones publiquen documents en format Word. Algunes organitzacions només accepten arxius en format Word: algú que conec no va poder presentar-se a un treball perquè les sol·licituds havien de ser arxius Word. Fins i tot els governs de vegades imposen l’ús del format Word al públic, la qual cosa és veritablement fastigosa.

Per a nosaltres, usuaris de sistemes operatius lliures, rebre documents de Word és una contrarietat. Però el pitjor impacte d’enviar format Word recau sobre la gent que podria passar-se a sistemes lliures: ells dubten perquè senten que haurien de tenir un Word disponible per a llegir els arxius Word que rebin. La pràctica d’usar el format secret Word per a intercanvi talla el creixement de la nostra comunitat i la disseminació de la llibertat. Si bé notem la molèstia ocasional de rebre un document de Word, aquest dany continu i persistent a la nostra comunitat usualment no ens crida l’atenció. Però ocorre tot el temps.

Molts usuaris de GNU que reben documents de Word busquen la manera de veure-se-les amb ells. Pots arreglar-te-les per a descobrir el text ASCII, una mica ofuscat, examinant l’arxiu. Ara hi ha programari lliure capaç de llegir cert subconjunt de documents de Word. El format és secret i no ha estat enterament decodificat; en tant Microsoft segueixi canviant el format, no podrem esperar que aquests programes siguin perfectes.

Si creus que el document que vas rebre és un esdeveniment aïllat, és natural intentar solucionar el problema pel teu compte. Però quan ho reconeixes com una instància d’una pràctica sistemàtica perniciosa, necessites un abordaje diferent. Arreglar-te-les per a llegir l’arxiu és tractar un símptoma d’una malaltia crònica. Per a guarir la malaltia, hem de convèncer a les persones que no enviïn o publiquin documents de Word.

Durant al voltant d’un any, vaig acostumar respondre als arxius adjunts de Word amb un missatge amable explicant per quin motiu la pràctica d’enviar arxius Word és una mica dolenta, i demanant-li a la persona que em reenvie el material en un format no secret. Això és molt menys treballós que intentar llegir l’ofuscat text ASCII en l’arxiu Word. I penso que la gent usualment entén la qüestió, i molts diuen que no tornaran a enviar arxius de Word a uns altres.

Si tots fem això, assolirem un efecte molt major. La gent que ignora una comanda amable pot modificar la seva pràctica quan rebi múltiples comandes amables de diverses persones. Podem ser capaços de donar al “no enviï format Word” l’estatus de netiquette, si comencem a exposar la qüestió sistemàticament a cadascun que ens envia arxius de Word.

Perquè aquest esforç sigui eficient, probablement voldràs elaborar una resposta enllaunada que puguis enviar ràpidament cada vegada que sigui necessari. He inclòs dos exemples: la versió que vaig estar usant recentment, seguida d’una nova versió que ensenya a un usuari de Word com convertir a altres formats útils.

Pots usar aquestes respostes literalment si vols, o pots personalitzar-les o escriure les teves pròpies. Sobretot construïx una resposta acord a les teves idees i a la teva personalitat (si les respostes són personals i no totes iguals, això farà que la campanya sigui més efectiva).

Aquestes respostes estan destinades a individus que envien arxius de Word. Quan trobes una organització que imposa l’ús del format Word, això exigeix un tipus diferent de resposta; aquí pots alçar qüestions de justícia que no s’aplicarien en un cas d’accionar individual.

Donat la grandària de la nostra comunitat, amb només demanar, podem fer la diferència.

per Richard M. Stallman, Gener de 2002 (article original)

Vostè va enviar l’arxiu adjunt en format Microsoft Word, un format privatiu i secret, pel que jo no puc llegir-lo. Si Vostè m’envia el text pur, HTML o PDF, llavors jo podré llegir-lo.

Enviar a la gent documents en format Word té efectes perniciosos, perquè aquesta pràctica els insta a utilitzar programari de Microsoft. En efecte, Vostè es converteix en una sustentació del monopoli de Microsoft. Aquest problema específic és un gran obstacle a l’adopció més àmplia de GNU/Linux. Podria, per favor, reconsiderar l’ús del format Word en la comunicació amb altres persones?

Vostè ha enviat l’arxiu adjunt en format Microsoft Word, un format privatiu i secret, pel que em resulta difícil de llegir. Si Vostè m’envia text pur, HTML o PDF, llavors podré llegir-lo.

Distribuir documents en format Word és dolent per a Vostè i per a uns altres. Vostè no pot assegurar-se que es veuran igual si algú utilitza altra versió de Word; fins a pot resultar impossible obrir-los.

Rebre arxius adjunts en Word és dolent per a Vostè perquè poden implicar virus (veure http://www.symantec.com/avcenter/venc/data/acro.html). Enviar arxius adjunts en Word és dolent per a Vostè perquè un document de Word normalment conté informació oculta sobre autor, permetent que siguin espiades les activitats de l’autor (per ventura les de Vostè). Text que Vostè va creure haver esborrat pot romandre present. Veure http://news.bbc.co.uk/2/hi/technology/3154479.stm para més informació.

Però sobretot, enviar documents de Word a les persones les insta a utilitzar programari de Microsoft i ajuda a negar-los qualsevol altra opció. En efecte, Vostè es converteix en una sustentació del monopoli Microsoft. Aquesta pressió és un gran obstacle contra l’adopció més àmplia de programari lliure. Podria, per favor, reconsiderar l’ús del format Word en la comunicació amb altres persones?

Convertir l’arxiu a HTML és simple. Obri el document, faci clic en Arxiu, després a Guardar com, i, en l’opció Guardar com tipus, en la part inferior de la finestra, trii Document HTML o Pàgina Web. Després trii Guardar. Llavors Vostè pot adjuntar el nou document HTML en comptes del seu document Word. Noti que Word canvia de manera inconsistent (els noms dels ítems en els seus menús poden ser lleugerament diferents, per favor intenti amb ells).

Convertir a text pur és gairebé el mateix (en comptes de Document HTML, trii Només text o Document de text en l’opció Guardar com tipus).

Aquest és altre enfocament, suggerit per Bob Chassell. Requereix editar-lo per a l’exemple específic, i suposa que tens una manera d’extreure els continguts i veure quant pesen.

Estic intrigat. Per què has triat enviar-me 876.377 bytes en el teu últim missatge quan el contingut és de només 27.133 bytes?

M’has enviat cinc arxius en el format no estàndard, inflat, .doc que és un secret de Microsoft, en lloc del format internacional, públic i més eficient, el text pur.

Microsoft pot (i ho va fer recentment a Kenya i Brasil) fer que la policia local forci el compliment de lleis que prohibixin als estudiants estudiar el codi, prohibixin als emprenedors iniciar noves companyies, i prohibixin als professionals oferir els seus serveis. Per favor, no els donis el teu suport.

Un missatge de resposta d’Alexandros Papadopoulos a un correu electrònic amb un fitxer Word adjunt. (en castellà)

Copyright © 2002 Richard M. Stallman

M’ha paregut interessant aquest correu que he rebut sobre la pirateria. Personalment no m’agrada que la gent robe música o pel·lícules, però la realitat és que si existeix la pirateria és a causa de greus deficiències del model econòmic aplicat a aquest tipus de productes. A més pareix ser que és tema d’actualitat, de fet un dels dos temes de redacció de l’examen de grau superior de la JQCV (que he fet aquest matí…) tractava sobre el Top Manta.

Està en castellà, però em fa mandra traduïr-lo i corregir les possibles faltes d’ortografia, així que el publico tal cual.

Podriem enllaçar aquest post amb el de Javi sobre Drets d’autor.

MANIFIESTO EN APOYO A LA PIRATERÍA (sí, qué pasa).

Llegada la mierda que nos escupe diariamente la tele, radio, prensa y demás medios de comunicación hasta la línea de los cojones (o sea, que nos tienen hasta los cojones) un grupo de disidentes hemos elaborado este manifiesto a favor (sí, A FAVOR) de la piratería. Si te mola, pásalo. Si prefieres creerte las mentiras de la industria -serán verdades para ti haz con él lo que te salga del arco del triunfo.

De: El currante medio, aplastao por la hipoteca, la precariedad laboral, los horarios DE MIERDA, y otros abusos sociales como la caña de cerveza a 2 putos Euros.

A: Ese músico mediático, desangrado, que se duele detrás de unas gafas de sol en la Moncloa, forrado de pasta hasta los pendientes.

Tiene cojones ir de rebelde por la vida y terminar en las escaleras del centro del Estado (por si no captáis las sutilezas, el ejemplo se refiere a Alejandro Sanz, aunque es extensible a todos los membrillos/impresentables que le acompañaban en la casita del Zapatero).

Mira chavalote, en la gira que te vas a marcar este verano vas a ganar más pasta -haciendo algo que te gusta y que en teoría te llena, de lo que, ganaré yo en toda mi puta vida de currito, cargando, además, con una actividad que no me aporta nada personalmente y con la que, si no fuera por el sueldo adicional de mi novia, ni siquiera me daría para pagar el piso donde vivo.

La música está muy mal” -gimes. Tú, chavalote, no sabes lo que es estar mal” ¿Qué sabes tú de hipotecas, de rebotar de un contrato a otro, de currar a turnos o de 7 a 7? ¿Qué sabes tú de llegar a fin de mes, o de lo que me cuesta a mí plantearme tener hijos con lo que piden en una guardería? Porque te recuerdo que aquí, en el mundo real, curramos dos para pagarnos 70 metros cuadrados.

“La gente que compra en el top manta no ama la música” escupe otro. ¿Con qué validez moral exigís vosotros, que vivís a todo trapo de camino entre Madrid y Miami, sin saber ni el dinero que tenéis, al currante que os pague los vicios y haga multimillonaria a la multinacional de turno? ¿Cómo se puede tener la cara de plantarse en plan víctima sobre una vida de lujo?.

Y por último ¿qué esquina de la manta se reserva a los grupos que empiezan, a los grupos marginales?.

La industria ha abusado -y abusa- con los precios y las calidades. Sólo ahora que se ve con el rabo en el culo ofrece lo que no pueden dar los piratas; DVDs con videos, extras y demás. Todo, curiosamente, al mismo precio que antes. ¿No llorabais que no se podían bajar los precios? Cómo vale ahora un álbum que lleva 12 canciones en el CD y 16 en un DVD (verídico) lo mismo que antes el mismo álbum con el CD a pelo? ¿Cómo puede valer un mismo álbum en España 18 euros y en Alemania contrastado) 20 cuando los alemanes ganan más del doble que un español? Ahora que las mafias e Internet os revientan, ahora, que ya no tenéis la sartén por el mango, pasáis de la posición dominante y abusiva a la apelación más rastrera de sentimientos. Pues yo, y muchos como yo respondemos:

AHORA, QUE OS DEN POR CULO.

Nadie puede pedirme que le pague la colección de coches de lujo, el yate y las cuatro casonas en Miami, la Sierra, o Marbella. Nadie puede pedir moral desde la inmoralidad.

Ejemplo: Bustamante se acaba de comprar una casa de 500 ks. de las antiguas pesetas en solo CUATRO AÑOS DE CARRERA MUSICAL, claro ejemplo de lo mal que está el panorama musical.

Firma: Cualquier anónimo hasta los güevos de sandeces.

PÁSALO

Coincidint amb la migració quasi-total del meu sistema informàtic a Linux, vaig a parlar una mica sobre el software lliure; serà quasi-total únicament perquè algunes de les grans empreses que desenvolupen software només ho fan per a Windoze o MAC, com és el cas de Sibelius i no tindré més remei que mantindre les particions de Windoze.
Per cert, la distro que he elegit és la Ubuntu. He provat SUSE, CentOS, Mandrake i Red Hat i aquesta és la més senzilla i còmoda de gastar.

Què és el software lliure (o programari lliure)?

Es poden desenvolupar diferents definicions. Software lliure si es pot copiar lliurement; o si es pot examinar el codi font. La definició de la Free Software Foundation considera que es tracta de software lliure si:

1. Pots executar el software (i no és tonteria, hi ha software restringit a determinats territoris o usuaris; de fet algunes companyies d’EUA prohibeixen utilitzar el seu software als Iranís perquè els consideren enemics, i no és broma…)
2. Pots veure el codi font i adaptar-lo a les teues necessitats.
3. Pots fer còpies i distribuïr-les (no, legalment no es pot copiar Windoze i distribuïr-lo…).
4. Pots veure el codi font i modificar-lo per a després alliberar-lo de nou a la comunitat (la diferència amb el segon punt és que pots tornar a distribuïr aquest software modificat).

Per què és bo que el software siga lliure?
Pots llegir el codi font i aprendre d’ell. Pots modificar-lo per a no fer un programa des de zero. Pots solucionar els erros sense dependre de ningú.

I per als usuaris d’anar per casa?
Cert, tú no saps programar. No importa. En primer lloc, no depens d’una sola companyia; si aquesta desapareix un altre pot seguir desenvolupant el programa. A més no t’oculten res, el qual és indicatiu de bona voluntat. En lloc de tractar-te com un delinqüent, et tracta com a una persona.

A més, si un milió d’ulls tenen accés al codi, poden solucionar errors millor que deu ulls. A més el software lliure acostuma a ser gratuït. També acostuma a tindre una qualitat pareguda al software propietari.

Conclusions
El principal avantatge del software lliure es que és lliure. La resta és secundari. Si la llibertat et dóna igual (el qual no és lògic però respectable), aleshores el software lliure t’ofereix uns programes de qualitat similar amb cost quasi zero. Si el cost del software propietari no t’importa, el software lliure ofereix programes segurs, estables i que quasi no tenen problemes amb virus.

Quins desavantatges té?
Si, en té, però la idea és que el proves, així que pots descobrir-los per tú mateix.

A més és molt senzill, entres a la pàgina de Kubuntu, et descarregues la darrera versió del Linux Kubuntu en LiveCD, la graves en un CD, el deixes al lector i reinicies l’ordinador. No vas a perdre dades ni modificar el que tens guardat. Estaràs provant el Linux Kubuntu. I si vols instal·lar-lo, i deixar-lo fixe al teu ordinador (junt amb Windoze), pots descarregar-lo i i instal·lar-lo seguint uns petits passos. Si t’agrada, perfecte, ahí el tens. Si no, l’esborres, no hi ha problema.

Segur que tots coneixeu la fastigosa pàgina d’error del navegador MSIE, 404 page not found, no?

Doncs a aquesta pàgina

http://www.coopergriggs.com/flash/nf.html

es pot destruir una pàgina d’aquestes. També m’han fet gràcia aquestes:

http://www.labondiola.com/error

http://homokaasu.org/gematriculator/404.html

http://www.dreamers.com/queco%C3%B1o

http://www.lookitsme.co.uk/error/404-2.swf

(des de CPI)