M’he trobat en el blog Ubuntu y yo un post molt interessant sobre com instal·lar la nova versió d’Ubuntu en el nostre ordinador. Vaig a copiar-la deliberadament:

M’he decantat principalment per la instal·lació en net. Es que es pot actualitzar sense perdre cap tipus de configuració, però prefereixo formatar i començar des de zero. Per a tots aquells que estigueu interessats a actualitzar vegin aquest enllaç.

Comencem des del principi. Estic donant per fet que teniu la imatge .iso gravada en un Cd i que en la BIOS està posat que arrenqui des del Cd. Les primeres captures no les tinc, és quan establim les opcions de booteig. No és molt complex. Punxem en F2, triem espanyol i li donem a iniciar o instal·lar Ubuntu. Després d’haver iniciat la versió LiveCd, li donem a instal·lar (install). En la primera pantalla triem l’idioma d’instal·lació:

Triem la franja horària. En el meu cas Madrid:

Triem la distribució del teclat, per defecte ve en espanyol. Si volem podem comprovar si tot funciona correctament a l’intentar escriure @#*óöñ:

El punt clau ve ara, que és quan fem les particions. Sempre trio manual, perquè m’agrada establir la grandària de cada partició:

Com veieu en la següent foto, jo ja tenia fetes les particions al venir d’Ubuntu Edgy. Per tant només vaig haver d’establir el punt de muntatge de /dev/sda2 en / i formatar la partició per a esborrar la informació que tenia:

Aquesta part que ve ara és nova. Serveix perquè els usuaris novells passin la seva configuració de windoze a Ubuntu com pot ser els marcadors de l’Explorer, Firefox, fons de pantalla, etc. A la meva em va servir de poca ajuda, no és que no funcioni, si no que és que no ho necessito:

Establim el nostre nom complet, nom d’usuari i la contrasenya a emprar:

Ja en l’últim pas, l’instal·lador recapitula tota la informació necessària perquè comprovem que anem pel bon camí ja que qualsevol error per la nostra part pot causar la perduda d’informació al tocar particions del sistema importants:

La instal·lació no triga molt, un poc menys de 30 minuts. Quan iniciem el sistema per primera vegada, possiblement ens surti que no hem comprovat la partició en 49710 dies. No us preocupeu, és una mica normal.

(des d’http://elnorber.wordpress.com)

Explicades a aquest post de La Papelera:

1. La instal·lació és la meitat de dolorosa
2. El CD d’instal·lació et servirà per a alguna cosa més que de posavasos
3. Ubuntu Dapper soporta més hardware que Windoze Vista
4. Ubuntu millora més ràpidament el suport de hardware
5. La instal·lació de programes és més senzilla
6. El sistema d’actualització està a anys llum
7. No necessites antivirus
8. No necessites actualitzar el teu ordinador
9. Ubuntu ja porta gairebé totes les funcionalitats de Vista
10. Ubuntu és més potent que Vista
11. Ubuntu és més senzill d’utilitzar que Vista
12. Els dos sistemes necessiten aprenentatge
13. Cost zero
14. La més important: pots fer vida normal amb Ubuntu
15. Tindràs un sistema amb més futur

(des de Punto y aparte i La Papelera)

Coincidint amb la migració quasi-total del meu sistema informàtic a Linux, vaig a parlar una mica sobre el software lliure; serà quasi-total únicament perquè algunes de les grans empreses que desenvolupen software només ho fan per a Windoze o MAC, com és el cas de Sibelius i no tindré més remei que mantindre les particions de Windoze.
Per cert, la distro que he elegit és la Ubuntu. He provat SUSE, CentOS, Mandrake i Red Hat i aquesta és la més senzilla i còmoda de gastar.

Què és el software lliure (o programari lliure)?

Es poden desenvolupar diferents definicions. Software lliure si es pot copiar lliurement; o si es pot examinar el codi font. La definició de la Free Software Foundation considera que es tracta de software lliure si:

1. Pots executar el software (i no és tonteria, hi ha software restringit a determinats territoris o usuaris; de fet algunes companyies d’EUA prohibeixen utilitzar el seu software als Iranís perquè els consideren enemics, i no és broma…)
2. Pots veure el codi font i adaptar-lo a les teues necessitats.
3. Pots fer còpies i distribuïr-les (no, legalment no es pot copiar Windoze i distribuïr-lo…).
4. Pots veure el codi font i modificar-lo per a després alliberar-lo de nou a la comunitat (la diferència amb el segon punt és que pots tornar a distribuïr aquest software modificat).

Per què és bo que el software siga lliure?
Pots llegir el codi font i aprendre d’ell. Pots modificar-lo per a no fer un programa des de zero. Pots solucionar els erros sense dependre de ningú.

I per als usuaris d’anar per casa?
Cert, tú no saps programar. No importa. En primer lloc, no depens d’una sola companyia; si aquesta desapareix un altre pot seguir desenvolupant el programa. A més no t’oculten res, el qual és indicatiu de bona voluntat. En lloc de tractar-te com un delinqüent, et tracta com a una persona.

A més, si un milió d’ulls tenen accés al codi, poden solucionar errors millor que deu ulls. A més el software lliure acostuma a ser gratuït. També acostuma a tindre una qualitat pareguda al software propietari.

Conclusions
El principal avantatge del software lliure es que és lliure. La resta és secundari. Si la llibertat et dóna igual (el qual no és lògic però respectable), aleshores el software lliure t’ofereix uns programes de qualitat similar amb cost quasi zero. Si el cost del software propietari no t’importa, el software lliure ofereix programes segurs, estables i que quasi no tenen problemes amb virus.

Quins desavantatges té?
Si, en té, però la idea és que el proves, així que pots descobrir-los per tú mateix.

A més és molt senzill, entres a la pàgina de Kubuntu, et descarregues la darrera versió del Linux Kubuntu en LiveCD, la graves en un CD, el deixes al lector i reinicies l’ordinador. No vas a perdre dades ni modificar el que tens guardat. Estaràs provant el Linux Kubuntu. I si vols instal·lar-lo, i deixar-lo fixe al teu ordinador (junt amb Windoze), pots descarregar-lo i i instal·lar-lo seguint uns petits passos. Si t’agrada, perfecte, ahí el tens. Si no, l’esborres, no hi ha problema.