Com a consequència de la Lan Party de l’altre dia, he estat invertint el meu temps en clavar una ubuntu dins d’un pendrive USB i que siga bootable i funcione en el mac rotllo live-cd, encara que amb l’opció de guardar els canvis. Així que vaig a contar com ho he fet, ja que funciona perfectament! (Ho he tret de http://pendrivelinux.com, i comentaré algun pas amb que he tingut problemes).

En primer lloc hem de tindre en compte que aquest Ubuntu 7.10 clavat en una memòria USB tarda una mica més d’iniciar que les anteriors versions, però una vegada està iniciat, va molt més ràpid que les anteriors versions

El que necessitem per a construir el nostre USB Ubuntu 7.10:

• Ubuntu7.10 ISO (o CD)
• Socarrador de CDs (si el tenim en CD ja no ens fa falta :)
• 1GB USB flash drive (millor si és de 2GB+)
  
• U710fix.tar

Tutorial d’instal·lació d’Ubuntu 7.10 USB:

Nota: pots seguir els passos més ràpidament fent copy - paste (Ctrl+c - Ctrl+v) els comandaments directament a la teua cònsola, sense haver de teclejar-los manualment; amb l’exepció de substituir x per la lletra amb que serà muntat el teu disc.

1. Descarrega l’Ubuntu 7.10 ISO i crema’l a un CD (o si ja el tens socarrat, no fa falta :)
2. Enxufa el CD i el disc USB
3. Reinicia l’ordinador iniciant l’Ubuntu des del Live CD (si tens un Linux instal·lat, açò no cal, pots fer-ho directament des d’ell)
4. Obre una finestra de terminal i tecleja sudo su
5. Tecleja fdisk -l per a llistar els dispositius i particions. Identifica quin dispositiu és la teua memòria flash (per exemple: /dev/sda). A partir d’ara en aquest tutorial, substitueix x per la lletra del teu dispositiu de memòria. Per exemple, si la teua memòria és sdb, substitueix x per b.
6. Tecleja umount /dev/sdx1
7. Tecleja fdisk /dev/sdx i segueix les següents instruccions (en aquest punt jo he tingut problemes que he solucionat usant l’aplicació gparted en comptes de fdisk; la idea és tindre dues particions, una primària d’uns 750Mb activa amb format fat16 i nom ubuntu710 i una altra també primària amb la resta d’espai també primària amb format ext2 i nom casper-rw):
   • tecleja p per a mostrar les particions existents i d per a esborrar-les (la idea és esborrar-les totes)
   • tecleja p de nou per a mostrar si encara hi han particions (si n’existeix alguna, torna al pas anterior)
   • tecleja n per a crear una nova partició
   • tecleja p per a fer-la primària
   • tecleja 1 per a fer-la la primera partició
   • dóna-li a enter per a usar el 1r cilindre per defecte
   • tecleja +750M per a establir el tamany de la partició
   • tecleja a per a fer aquesta partició activa
   • tecleja 1 per a triar la partició 1
   • tecleja t per a canviar el sistema de fitxers de la partició
   • tecleja 6 per a triar el sistema de fitxers fat16
   • tecleja n per a crear una nova partició
   • tecleja p per a fer-la primària
   • tecleja 2 per a fer aquesta la segona partició
   • dóna-li a enter per a usar el cilindre per defecte
   • dóna-li a enter de nou per a usar per defecte el darrer cilindre
   • tecleja w per a escriure la nova taula de particions
8. Tecleja umount /dev/sdx1 per a assegurar que la 1a partició està desmuntada
9. Tecleja mkfs.vfat -F 16 -n ubuntu710 /dev/sdx1 per a donar-li format a la primera partició
10. Tecleja umount /dev/sdx2 per a assegurar que la 2a partició està desmuntada
11. Tecleja mkfs.ext2 -b 4096 -L casper-rw /dev/sdx2 per a donar-li format a la segona partició
12. Treu i torna a insertar la memòria USB
13. Torna amb la finestra de terminal i tecleja apt-get update
14. Tecleja apt-get install syslinux mtools
    
15. Tecleja syslinux -sf /dev/sdx1
16. Tecleja cd /cdrom
17. Tecleja cp -rf casper disctree dists install pics pool preseed .disk isolinux/* md5sum.txt README.diskdefines ubuntu.ico casper/vmlinuz casper/initrd.gz /media/ubuntu710/

Ignora els errors tipus “cannot create symbolic link”

18. Tecleja cd /home/ubuntu
19. Tecleja wget http://pendrivelinux.com/downloads/U710fix.zip
20. Tecleja unzip -o -d /media/ubuntu710/ U710fix.zip
21. Reinicia el teu ordinador, configura la BIOS o el menú d’iniciació per a arrancar des del dispositiu USB i torna a reiniciar.

D’ací uns minuts tindràs una USB Ubuntu 7.10 Gutsy Gibbon flash drive que automàticament guardarà els canvis que facis.

Nota: Si tens algun problema per a arrancar l’Ubuntu, potser la teua memòria USB tinga l’MBR corrupte. Per a reparar l’MBR de la memòria, en el terminal tecleja sudo apt-get install lilo i després lilo -M /dev/sdx (canviant x per la lletra del teu dispositiu de memòria)

(http://www.flickr.com/photos/62946323@N00/281291075/)

Pareix ser que Dell ven ordinadors amb Ubuntu instal·lat.

Pareix ser que Carrefour també venia ordinadors amb alguna distribució de Linux preinstal·lada. Però Carrefour no és el mateix que Dell, Dell és una gran empresa d’ordinadors.

Què suposa açò? Es tracta d’un gran avanç per a la informàtica de consum, és a dir, de la gent normal com tú o jo que alguna vegada ens hem comprat/ens comprarem un ordinador. Per a la gent “normal”, la situació “normal” al comprar un ordinador és que siga més o menys bonic, amb més o menys prestacions, però sempre amb un windoze instal·lat, bé el 95 (el meu primer), el 98, el XP o el que siga. Açò ha produït que la gent “normal” considere “normal” que tot el mon tinga un o altre windoze amb un o altre word i amb un o altre messenyer; i que tot el mon ho use. I açò també ha fet que altra gent que fa temps que no l’usem siguem “a-normals”.

El que hauria de ser “normal”, igual que tries processador o igual que tries capacitat del teu disc dur o targeta gràfica, que tries també el sistema operatiu que vullgues, sobretot considerant l’enorme varietat que existeix i l’enorme qualitat del que no son windoze.

Crec que tot el mon hauria de provar Ubuntu. Per què Ubuntu? Perquè és molt senzill d’usar, més que windoze. Si tots haguèssim començat amb Ubuntu enlloc de windoze el mon informàtic hui en dia seria millor. Els estàndards serien més considerats i respectats. La portabilitat entre diferents sistemes seria més factible.

I sobretot coneixeriem la filosofia lliure. Que pot ser millor Ubuntu que desenvolupa un gran equip de programadors que windoze que el desenvolupa una empresa. Que potser firefox funciona millor que explorer. Que word serveix molt bé per a algunes coses però que no és adequat per a moltes altres. Sobretot que hi ha molta vida més enllà dels productes d’empreses a qui els interessa guanyar diners.

M’he trobat en el blog Ubuntu y yo un post molt interessant sobre com instal·lar la nova versió d’Ubuntu en el nostre ordinador. Vaig a copiar-la deliberadament:

M’he decantat principalment per la instal·lació en net. Es que es pot actualitzar sense perdre cap tipus de configuració, però prefereixo formatar i començar des de zero. Per a tots aquells que estigueu interessats a actualitzar vegin aquest enllaç.

Comencem des del principi. Estic donant per fet que teniu la imatge .iso gravada en un Cd i que en la BIOS està posat que arrenqui des del Cd. Les primeres captures no les tinc, és quan establim les opcions de booteig. No és molt complex. Punxem en F2, triem espanyol i li donem a iniciar o instal·lar Ubuntu. Després d’haver iniciat la versió LiveCd, li donem a instal·lar (install). En la primera pantalla triem l’idioma d’instal·lació:

Triem la franja horària. En el meu cas Madrid:

Triem la distribució del teclat, per defecte ve en espanyol. Si volem podem comprovar si tot funciona correctament a l’intentar escriure @#*óöñ:

El punt clau ve ara, que és quan fem les particions. Sempre trio manual, perquè m’agrada establir la grandària de cada partició:

Com veieu en la següent foto, jo ja tenia fetes les particions al venir d’Ubuntu Edgy. Per tant només vaig haver d’establir el punt de muntatge de /dev/sda2 en / i formatar la partició per a esborrar la informació que tenia:

Aquesta part que ve ara és nova. Serveix perquè els usuaris novells passin la seva configuració de windoze a Ubuntu com pot ser els marcadors de l’Explorer, Firefox, fons de pantalla, etc. A la meva em va servir de poca ajuda, no és que no funcioni, si no que és que no ho necessito:

Establim el nostre nom complet, nom d’usuari i la contrasenya a emprar:

Ja en l’últim pas, l’instal·lador recapitula tota la informació necessària perquè comprovem que anem pel bon camí ja que qualsevol error per la nostra part pot causar la perduda d’informació al tocar particions del sistema importants:

La instal·lació no triga molt, un poc menys de 30 minuts. Quan iniciem el sistema per primera vegada, possiblement ens surti que no hem comprovat la partició en 49710 dies. No us preocupeu, és una mica normal.

(des d’http://elnorber.wordpress.com)

Per a imprimir i pegar sobre la pegatina de “Design for Windows“.

(vist a http://www.siberian.ws/ubuntu/ubuntu-sticker/)

Coincidint amb la migració quasi-total del meu sistema informàtic a Linux, vaig a parlar una mica sobre el software lliure; serà quasi-total únicament perquè algunes de les grans empreses que desenvolupen software només ho fan per a Windoze o MAC, com és el cas de Sibelius i no tindré més remei que mantindre les particions de Windoze.
Per cert, la distro que he elegit és la Ubuntu. He provat SUSE, CentOS, Mandrake i Red Hat i aquesta és la més senzilla i còmoda de gastar.

Què és el software lliure (o programari lliure)?

Es poden desenvolupar diferents definicions. Software lliure si es pot copiar lliurement; o si es pot examinar el codi font. La definició de la Free Software Foundation considera que es tracta de software lliure si:

1. Pots executar el software (i no és tonteria, hi ha software restringit a determinats territoris o usuaris; de fet algunes companyies d’EUA prohibeixen utilitzar el seu software als Iranís perquè els consideren enemics, i no és broma…)
2. Pots veure el codi font i adaptar-lo a les teues necessitats.
3. Pots fer còpies i distribuïr-les (no, legalment no es pot copiar Windoze i distribuïr-lo…).
4. Pots veure el codi font i modificar-lo per a després alliberar-lo de nou a la comunitat (la diferència amb el segon punt és que pots tornar a distribuïr aquest software modificat).

Per què és bo que el software siga lliure?
Pots llegir el codi font i aprendre d’ell. Pots modificar-lo per a no fer un programa des de zero. Pots solucionar els erros sense dependre de ningú.

I per als usuaris d’anar per casa?
Cert, tú no saps programar. No importa. En primer lloc, no depens d’una sola companyia; si aquesta desapareix un altre pot seguir desenvolupant el programa. A més no t’oculten res, el qual és indicatiu de bona voluntat. En lloc de tractar-te com un delinqüent, et tracta com a una persona.

A més, si un milió d’ulls tenen accés al codi, poden solucionar errors millor que deu ulls. A més el software lliure acostuma a ser gratuït. També acostuma a tindre una qualitat pareguda al software propietari.

Conclusions
El principal avantatge del software lliure es que és lliure. La resta és secundari. Si la llibertat et dóna igual (el qual no és lògic però respectable), aleshores el software lliure t’ofereix uns programes de qualitat similar amb cost quasi zero. Si el cost del software propietari no t’importa, el software lliure ofereix programes segurs, estables i que quasi no tenen problemes amb virus.

Quins desavantatges té?
Si, en té, però la idea és que el proves, així que pots descobrir-los per tú mateix.

A més és molt senzill, entres a la pàgina de Kubuntu, et descarregues la darrera versió del Linux Kubuntu en LiveCD, la graves en un CD, el deixes al lector i reinicies l’ordinador. No vas a perdre dades ni modificar el que tens guardat. Estaràs provant el Linux Kubuntu. I si vols instal·lar-lo, i deixar-lo fixe al teu ordinador (junt amb Windoze), pots descarregar-lo i i instal·lar-lo seguint uns petits passos. Si t’agrada, perfecte, ahí el tens. Si no, l’esborres, no hi ha problema.