M’ho envia Raül per e-mail, gràcies!

El passat dilluns al programa El Intermedio de La Sexta El Gran Wyoming deia que per a ser un veritable “patriota espanyol“, hi havia que llençar a la Selecció Espanyola des de dalt d’un campanar. A continuació sortien unes imatges en plan foto-muntatge cutre on el campanar ens resultà ben conegut…

Baix teniu l’enllaç:

http://www.misexta.tv/home/3_1/951/117091

Ahir vaig tindre la oportunitat de provar el nou sistema operatiu Windows, el famòs Vista, el que per sort encara no havia necessitat usar. L’operació era ben senzilla, instal·lar un software i configurar-lo per a usar correctament uns plugins per a millorar la qualitat de l’àudio midi, ok? No és una tasca massa complicada, a priori.

L’ordinador, recentment adquirit per a un ús personal, amb el ja anomenat sistema operatiu imposat pel fabricant (amb el conseqüent pagament), no tenia pràcticament cap programa afegit per la seua usuària. Això si, ben equipat amb el antivirus no-se-què, el firewaller no-se-quants, el ad-aware no-se-què-més i el system-protector no-se-menys, que es van mostrar només iniciar sessió per a recordar-li que els havia de comprar peruquè el període de prova havia acabat, per un preu de no se quants centenars d’euros i perquè sinó el seu ordinardor corria seriós perill de ser maleït per exèrcits d’enemics malignes disposats a fer-ho malbé tot; i efectivament amb cap opció de deshabilitar el seu ús ni la seua desinstal·lació.

Bé, després d’esquivar tot aquest merder, introduïr el cd d’instal·lació i donar-li al famós setup.exe, el sistema no reaccionava aparentment. Ella em va comunicar que era normal, que tardava una mica, però que li semblava extrany. A mí també, la veritat. Així que després d’uns minuts ens va demanar una confirmació per a l’execució del software perquè a ell li semblava desconegut (i perillós, clar). Em va parèixer genial, ja que et fa sentir una mica com un estúpid, no? Pues no li he donat jo al setup.exe eixe? Pues clar que vull executar-lo, collons! Li va faltar preguntar-ho un parell de vegades més, está seguro? En serio? Si? De verdad?

A continuació vam procedir a la instal·lació que va transcòrrer de forma aparentment correcta.

Però a l’hora d’iniciar el programa, el mamó ens diu que no, que era la primera vegada que s’executava el programa i que no podia fer-ho, que això era una tasca reservada per a l’administrador del sistema. O siga, que ens deixa instal·lar-lo com a usuaris normals però per a iniciar-lo hem de ser administradors. Fantàstic. Bé doncs, a continuació comprovem que l’usuari amb que haviem iniciat sessió era administrador, però que hi havia un altre usuari administrador (no tinc ni punyetera idea de com es gestionen els usuaris en el puto sistema operatiu eixe). Així que canviem d’usuari, també administrador, iniciem sessió i tornem a donar-li a la icona per a iniciar el programa i ens comunica exactament el mateix missatge que abans. Pues fantàstic. I ara què fem?

La cosa és que després de manipul·lar el pudent sistema de finestres del fastigós sistema, i de pura xiripa, li punxo amb el botó de la dreta sobre un fitxer executable i em surt “Ejecutar como administrador”. Bravo! O siga que per als de Microchof la solució per a la no execució d’executables no desitjats és permetre-ho punxant només amb el botó dret i donant-li a “Executar com a administrador”. Va, home, va…, com si els usuaris cada vegada fòssim més gilipolles.

La solució efectivament va ser buscar en Program_Files\ el programeta ***.exe, executar com a administrador, i ja està, tot funcionant.

Tant de bo no tinga que usar mai més una merda computacional tant gran com aquesta.

En aquest moment estem executant la segona Lan Party a Vilafranca, és a dir, la Lan Party 2.0. La idea era juntar-nos un grapat d’amics interessats en assumptes informàtics, montar una xarxa local per a compartir informació i dades, disposar de videojocs i també connectar-nos a internet. Durant el matí bàsicament hem fet el muntatge d’equips i xarxes, que hem aconseguit pràcticament tots (eh, eh, Ivan…). Els assistents hem sigut els de sempre, Pau, Pau, Ivan, Noe, Dani, i també un montó de xiquets disposats a jugar als videojocs… La veritat és que estem contents amb ells, ja que han aprofitat les Wii, PlayStation i XBox que hem muntat…

Ara per la vesprada seguirem amb les xarrades, que comentarem en directe:

16.46: Pau parla sobre el VilaSlax, una distro Linux que hem copiat en pendrives USB i que hem repartit entre els assistents. També sobre les portableapps sota Windoze que hem inclòs en els pendrives USB.

17.11: Ivan amb l’ajuda de Pau ens han explicat una mica com obtindre claus de xarxes Wifi encriptades amb protocols WEP i WPA usant un sistema operatiu Linux i eines com la suite aircrack.

17.21: Pau xarrant per a TvVilafranca.

17.25: Viatget al Llosar per a mostrar pràcticament la xarrada sobre xarxes Wifi.

18.01: Xarrada de yo sobre WordPress.

18.31: Xarrada de jo sobre el Cub de Rubik.

19.11: Fi de les xarrades, juguem de nou als videojocs.

20.49: Pareix que la gent va abandonant la casa de la cultura…

23.21: Sense sopar ni res acabem la Party fins el proper any!!!