Ahir vaig tindre la oportunitat de provar el nou sistema operatiu Windows, el famòs Vista, el que per sort encara no havia necessitat usar. L’operació era ben senzilla, instal·lar un software i configurar-lo per a usar correctament uns plugins per a millorar la qualitat de l’àudio midi, ok? No és una tasca massa complicada, a priori.

L’ordinador, recentment adquirit per a un ús personal, amb el ja anomenat sistema operatiu imposat pel fabricant (amb el conseqüent pagament), no tenia pràcticament cap programa afegit per la seua usuària. Això si, ben equipat amb el antivirus no-se-què, el firewaller no-se-quants, el ad-aware no-se-què-més i el system-protector no-se-menys, que es van mostrar només iniciar sessió per a recordar-li que els havia de comprar peruquè el període de prova havia acabat, per un preu de no se quants centenars d’euros i perquè sinó el seu ordinardor corria seriós perill de ser maleït per exèrcits d’enemics malignes disposats a fer-ho malbé tot; i efectivament amb cap opció de deshabilitar el seu ús ni la seua desinstal·lació.

Bé, després d’esquivar tot aquest merder, introduïr el cd d’instal·lació i donar-li al famós setup.exe, el sistema no reaccionava aparentment. Ella em va comunicar que era normal, que tardava una mica, però que li semblava extrany. A mí també, la veritat. Així que després d’uns minuts ens va demanar una confirmació per a l’execució del software perquè a ell li semblava desconegut (i perillós, clar). Em va parèixer genial, ja que et fa sentir una mica com un estúpid, no? Pues no li he donat jo al setup.exe eixe? Pues clar que vull executar-lo, collons! Li va faltar preguntar-ho un parell de vegades més, está seguro? En serio? Si? De verdad?

A continuació vam procedir a la instal·lació que va transcòrrer de forma aparentment correcta.

Però a l’hora d’iniciar el programa, el mamó ens diu que no, que era la primera vegada que s’executava el programa i que no podia fer-ho, que això era una tasca reservada per a l’administrador del sistema. O siga, que ens deixa instal·lar-lo com a usuaris normals però per a iniciar-lo hem de ser administradors. Fantàstic. Bé doncs, a continuació comprovem que l’usuari amb que haviem iniciat sessió era administrador, però que hi havia un altre usuari administrador (no tinc ni punyetera idea de com es gestionen els usuaris en el puto sistema operatiu eixe). Així que canviem d’usuari, també administrador, iniciem sessió i tornem a donar-li a la icona per a iniciar el programa i ens comunica exactament el mateix missatge que abans. Pues fantàstic. I ara què fem?

La cosa és que després de manipul·lar el pudent sistema de finestres del fastigós sistema, i de pura xiripa, li punxo amb el botó de la dreta sobre un fitxer executable i em surt “Ejecutar como administrador”. Bravo! O siga que per als de Microchof la solució per a la no execució d’executables no desitjats és permetre-ho punxant només amb el botó dret i donant-li a “Executar com a administrador”. Va, home, va…, com si els usuaris cada vegada fòssim més gilipolles.

La solució efectivament va ser buscar en Program_Files\ el programeta ***.exe, executar com a administrador, i ja està, tot funcionant.

Tant de bo no tinga que usar mai més una merda computacional tant gran com aquesta.

Pareix ser que Dell ven ordinadors amb Ubuntu instal·lat.

Pareix ser que Carrefour també venia ordinadors amb alguna distribució de Linux preinstal·lada. Però Carrefour no és el mateix que Dell, Dell és una gran empresa d’ordinadors.

Què suposa açò? Es tracta d’un gran avanç per a la informàtica de consum, és a dir, de la gent normal com tú o jo que alguna vegada ens hem comprat/ens comprarem un ordinador. Per a la gent “normal”, la situació “normal” al comprar un ordinador és que siga més o menys bonic, amb més o menys prestacions, però sempre amb un windoze instal·lat, bé el 95 (el meu primer), el 98, el XP o el que siga. Açò ha produït que la gent “normal” considere “normal” que tot el mon tinga un o altre windoze amb un o altre word i amb un o altre messenyer; i que tot el mon ho use. I açò també ha fet que altra gent que fa temps que no l’usem siguem “a-normals”.

El que hauria de ser “normal”, igual que tries processador o igual que tries capacitat del teu disc dur o targeta gràfica, que tries també el sistema operatiu que vullgues, sobretot considerant l’enorme varietat que existeix i l’enorme qualitat del que no son windoze.

Crec que tot el mon hauria de provar Ubuntu. Per què Ubuntu? Perquè és molt senzill d’usar, més que windoze. Si tots haguèssim començat amb Ubuntu enlloc de windoze el mon informàtic hui en dia seria millor. Els estàndards serien més considerats i respectats. La portabilitat entre diferents sistemes seria més factible.

I sobretot coneixeriem la filosofia lliure. Que pot ser millor Ubuntu que desenvolupa un gran equip de programadors que windoze que el desenvolupa una empresa. Que potser firefox funciona millor que explorer. Que word serveix molt bé per a algunes coses però que no és adequat per a moltes altres. Sobretot que hi ha molta vida més enllà dels productes d’empreses a qui els interessa guanyar diners.

Un enginyer de Microsoft, un d’Apple i un desenvolupador de Linux es troben al bany.

El de Microsoft acaba primer, i a l’hora de rentar-se les mans ho fa a consciència, amb molt de sabó i aigua, i per a assecar-se usa un munt de tovalloles de paper, i diu:

— Els de Microsoft, el que fem ho fem bé.

L’enginyer d’Apple, també es renta a consciència, però utilitza molt poca aigua i molt poc sabó, i per a assecar-se utilitza una xicoteta part d’una tovallola de paper. Quan acaba diu:

—Els d’Apple, a més de fer-ho bé, ho optimitzem al màxim.

El programador de Linux, sense rentar-se, mira als altres dos i diu:

—Els de Linux no ens pixem a les mans…

Per a imprimir i pegar sobre la pegatina de “Design for Windows“.

(vist a http://www.siberian.ws/ubuntu/ubuntu-sticker/)

Linus alliberà el kernel 2.6.20 amb aquest graciós missatge. Alguns dels comentaris van ser:

El primer:

Quan Apple va llançar el seu darrer sistema operatiu van parlar de tots els colors meravellosos que tenia, i la música guai que podies escoltar.

Quan Microsoft va llançar Vista van parlar de tots els colors meravellosos que tenia, i la música guai que podies escoltar.

La darrera versió de Linux proclama la virtualització, hipervisors, microoptimitzacions i alguna cosa sobre un arbre radix sense forrellats (locks).

He dit.

Correcció:

Parlant tècnicament, “Linux” només es refereix al nucli. Així que no podrà haver colors bonics ni música per a escoltar amb només el nucli (tret que estiguis enganxat al LSD).

I un altre respon:

Estic enganxat al LSD, capullo insensible! I els colors són molt xulos si els escoltes!

Genials…

(des de de Software Libre)

Quan instal·lem programes de Microsoft hem d’acceptar el Contrato de Licencia para el Usuario Final (CLUF) per a poder fer el “següent, següent, següent…” i així disfrutar del seu meravellós software.

Resulta prou obvi que quasi ningú llig el que diu l’esmentat CLUF, entre d’altres motius per la seua agradable lectura i comprensió (per favor, si algú ho ha fet i segueix viu, que avise…). Tot i així la majoria tenim clar que a l’acceptar l’horripilant text estem venent-li l’ànima a Microsoft, però bé, ho acceptem sense més…

La qüestió és que a LinuxAdvocate s’han preocupat per traduïr el text legal en un altre text que es pot llegir, en el qual trobem paragrafs molt interessants:

You agree that at any time, and at the request of “content providers” Microsoft may disable certain features on your computer, such as the ability to play your music or movie files.

You agree that Microsoft can automatically and without your consent put new software on your computer.

Microsoft may collect information about your computer and may share it with other companies, but this may not include personal information about you.

Microsoft assures you that Windows XP Home will work correctly for the first 90 days. They do not assure you that Windows XP Home or any “service packs” or “hot fixes” will work correctly after this time.

que vaig a intentar traduïr per a que tothom puga entendre:

Acceptes que en qualsevol moment, i a petició dels seus “proveïdors de continguts”, Microsoft pugui desactivar certes característiques en el teu ordinador, tals com la possibilitat de reproduir música o arxius de vídeo.

Acceptes que Microsoft pugui, automàticament i sense el teu consentiment, posar nou software en el teu ordinador.

Microsoft podrà recollir informació sobre el teu ordinador i podrà compartir-la amb altres empreses, però aquesta informació no podrà incloure informació personal sobre tu.

Microsoft garanteix que Windows XP Home funcionarà correctament durant els primers 90 dies. No garanteix que Windows XP Home o qualsevol dels service packs o hot fixes funcionin correctament passat aquest temps.

Interessant és també el CLUF d’altres serveis que ofereixen com MySpace o MSNSpaces, que analitzen ací.

El millor és un full apart del manual de Windoze 95, que em vaig comprar en el seu dia, on deia que no s’autoritzava utilitzar el seu software en tasques crítiques com el manteniment de constants vitals de malalts d’hospitals. Per l’amor de déu!!!

(des de Genbeta)