Quan instal·lem programes de Microsoft hem d’acceptar el Contrato de Licencia para el Usuario Final (CLUF) per a poder fer el “següent, següent, següent…” i així disfrutar del seu meravellós software.

Resulta prou obvi que quasi ningú llig el que diu l’esmentat CLUF, entre d’altres motius per la seua agradable lectura i comprensió (per favor, si algú ho ha fet i segueix viu, que avise…). Tot i així la majoria tenim clar que a l’acceptar l’horripilant text estem venent-li l’ànima a Microsoft, però bé, ho acceptem sense més…

La qüestió és que a LinuxAdvocate s’han preocupat per traduïr el text legal en un altre text que es pot llegir, en el qual trobem paragrafs molt interessants:

You agree that at any time, and at the request of “content providers” Microsoft may disable certain features on your computer, such as the ability to play your music or movie files.

You agree that Microsoft can automatically and without your consent put new software on your computer.

Microsoft may collect information about your computer and may share it with other companies, but this may not include personal information about you.

Microsoft assures you that Windows XP Home will work correctly for the first 90 days. They do not assure you that Windows XP Home or any “service packs” or “hot fixes” will work correctly after this time.

que vaig a intentar traduïr per a que tothom puga entendre:

Acceptes que en qualsevol moment, i a petició dels seus “proveïdors de continguts”, Microsoft pugui desactivar certes característiques en el teu ordinador, tals com la possibilitat de reproduir música o arxius de vídeo.

Acceptes que Microsoft pugui, automàticament i sense el teu consentiment, posar nou software en el teu ordinador.

Microsoft podrà recollir informació sobre el teu ordinador i podrà compartir-la amb altres empreses, però aquesta informació no podrà incloure informació personal sobre tu.

Microsoft garanteix que Windows XP Home funcionarà correctament durant els primers 90 dies. No garanteix que Windows XP Home o qualsevol dels service packs o hot fixes funcionin correctament passat aquest temps.

Interessant és també el CLUF d’altres serveis que ofereixen com MySpace o MSNSpaces, que analitzen ací.

El millor és un full apart del manual de Windoze 95, que em vaig comprar en el seu dia, on deia que no s’autoritzava utilitzar el seu software en tasques crítiques com el manteniment de constants vitals de malalts d’hospitals. Per l’amor de déu!!!

(des de Genbeta)

Explicades a aquest post de La Papelera:

1. La instal·lació és la meitat de dolorosa
2. El CD d’instal·lació et servirà per a alguna cosa més que de posavasos
3. Ubuntu Dapper soporta més hardware que Windoze Vista
4. Ubuntu millora més ràpidament el suport de hardware
5. La instal·lació de programes és més senzilla
6. El sistema d’actualització està a anys llum
7. No necessites antivirus
8. No necessites actualitzar el teu ordinador
9. Ubuntu ja porta gairebé totes les funcionalitats de Vista
10. Ubuntu és més potent que Vista
11. Ubuntu és més senzill d’utilitzar que Vista
12. Els dos sistemes necessiten aprenentatge
13. Cost zero
14. La més important: pots fer vida normal amb Ubuntu
15. Tindràs un sistema amb més futur

(des de Punto y aparte i La Papelera)

Coincidint amb la migració quasi-total del meu sistema informàtic a Linux, vaig a parlar una mica sobre el software lliure; serà quasi-total únicament perquè algunes de les grans empreses que desenvolupen software només ho fan per a Windoze o MAC, com és el cas de Sibelius i no tindré més remei que mantindre les particions de Windoze.
Per cert, la distro que he elegit és la Ubuntu. He provat SUSE, CentOS, Mandrake i Red Hat i aquesta és la més senzilla i còmoda de gastar.

Què és el software lliure (o programari lliure)?

Es poden desenvolupar diferents definicions. Software lliure si es pot copiar lliurement; o si es pot examinar el codi font. La definició de la Free Software Foundation considera que es tracta de software lliure si:

1. Pots executar el software (i no és tonteria, hi ha software restringit a determinats territoris o usuaris; de fet algunes companyies d’EUA prohibeixen utilitzar el seu software als Iranís perquè els consideren enemics, i no és broma…)
2. Pots veure el codi font i adaptar-lo a les teues necessitats.
3. Pots fer còpies i distribuïr-les (no, legalment no es pot copiar Windoze i distribuïr-lo…).
4. Pots veure el codi font i modificar-lo per a després alliberar-lo de nou a la comunitat (la diferència amb el segon punt és que pots tornar a distribuïr aquest software modificat).

Per què és bo que el software siga lliure?
Pots llegir el codi font i aprendre d’ell. Pots modificar-lo per a no fer un programa des de zero. Pots solucionar els erros sense dependre de ningú.

I per als usuaris d’anar per casa?
Cert, tú no saps programar. No importa. En primer lloc, no depens d’una sola companyia; si aquesta desapareix un altre pot seguir desenvolupant el programa. A més no t’oculten res, el qual és indicatiu de bona voluntat. En lloc de tractar-te com un delinqüent, et tracta com a una persona.

A més, si un milió d’ulls tenen accés al codi, poden solucionar errors millor que deu ulls. A més el software lliure acostuma a ser gratuït. També acostuma a tindre una qualitat pareguda al software propietari.

Conclusions
El principal avantatge del software lliure es que és lliure. La resta és secundari. Si la llibertat et dóna igual (el qual no és lògic però respectable), aleshores el software lliure t’ofereix uns programes de qualitat similar amb cost quasi zero. Si el cost del software propietari no t’importa, el software lliure ofereix programes segurs, estables i que quasi no tenen problemes amb virus.

Quins desavantatges té?
Si, en té, però la idea és que el proves, així que pots descobrir-los per tú mateix.

A més és molt senzill, entres a la pàgina de Kubuntu, et descarregues la darrera versió del Linux Kubuntu en LiveCD, la graves en un CD, el deixes al lector i reinicies l’ordinador. No vas a perdre dades ni modificar el que tens guardat. Estaràs provant el Linux Kubuntu. I si vols instal·lar-lo, i deixar-lo fixe al teu ordinador (junt amb Windoze), pots descarregar-lo i i instal·lar-lo seguint uns petits passos. Si t’agrada, perfecte, ahí el tens. Si no, l’esborres, no hi ha problema.

Enllaçant amb el post de Javi sobre Alternatives a Word i els comentaris que fa sobre TeX i LaTeX, vaig a contar-vos alguna cosa sobre aquestos sistemes de tipografia.

En primer lloc m’agradaria deixar clar que el meu objectiu no és que abandoneu Word, OpenOffice ni WordPad i que comenceu a usar LaTeX, sinó que conegueu aquest sistema tipogràfic que des del punt de vista de l’expert en ciències de la computació és molt interessant, utilitzat i extés en tot tipus d’àmbits, a més de ser interessant tindre més recursos a l’hora de crear documents amb l’ordinador.

LaTeX és un conjunt de macros de TeX escrites per Leslie Lamport per a complementar-lo i facilitar l’utilització del llenguatge. Aquest llenguatge, TeX va ser creat per Donald E.Knuth, conegut per llibres com The Art of Computer Programming. Va desenvolupar TeX perquè no li agradava el disseny dels seus llibres, així que ell mateix va crear un llenguatge de programació tipogràfic.

La diferència fonamental d’aquest sistema tipogràfic és que treballa en mode text. Què vol dir açò? Els sistemes tipo Word o OpenOffice són de tipus WYSIWYG
(What You See Is What You Get), és a dir, veus el resultat final del document mentre treballes amb ell. Aquestos sistemes són útils per a documents amb text i gràfics però que no siguen massa llargs. No obstant, per a projectes llargs que necessiten un acabat professional, LaTeX ofereix major control i estabilitat, però hi ha que treballar amb comandaments LaTeX tipus llenguatge de programació que no es pareixen gens al resultat final que anem a obtindre tractat per LaTeX.

Un dels principals problemes de començar amb LaTeX és que no és tant fàcil d’aprendre com els sistemes WYSIWYG. Usant aquestos es poden fer moltes coses quasi al moment, provant una mica i buscant pels menús. En LaTeX no es pot fer açò, i hi ha que estudiar primer i provar després. A més LaTeX no disposa d’entorn gràfic, hem d’editar l’arxiu .tex amb un editor de text tipo vi o emacs o notepad i després passar-lo pel programa LaTeX des de la línia de comandaments, si volem un arxiu .pdf amb:

$> pdflatex arxiu.tex

No obstant existeixen alguns editors amb les macros de LaTeX. És a mesura que l’utilitzem i que ens funciona quan veiem els avantatges que té sobre els altres sistemes, ja que gestiona automàticament totes les numeracions, de capítols, de seccions, de llistes enumerades, a més obté resultats excel·lents per a publicar equacions i música.

Un altre dels avantatges de LaTeX es que és software lliure baix llicència LPPL que podeu descarregar i utilitzar gratuïtament, sense haver de robar-lo com és el cas de Word. A més està disponible per a Linux, on està inclòs en totes les distribucions, ja que es va implementar sobre aquest sistema operatiu, i també per a Windoze, utilitzant per exemple MikTex. A més quan l’instal·les no ho fa completament, sinó que et proporciona els paquets mínims per a que funcione i quan en necessita algun nou, el baixa des d’un repositori LaTeX i l’instal·la automàticament. Així aprofita millor els recursos.

A continuació us adjunto el codi .tex d’un document molt senzill (el que va a la dreta del símbol % són comentaris que el compilador de LaTeX ignora):